Foto Laia Graupera
Per treure’ns el barret, i mira que queia un sol de justícia, avui a Vilafranca. Una plaça on no hi cabia ningú més, unes ganes de veure grans castells immenses, una calor aclaparadora i un rellotge que impassible anava marcant hora darrera hora. Si passaven minuts de dos quarts d’una quan entraven les primeres colles a plaça, també passaven minuts d’un quart de sis quan hi sortien els darrers castellers. Quasi cinc hores per veure cinc castells de gamma extra, onze castells de nou i un pilar de vuit descarregat.
I la Colla Vella dels Xiquets de Valls sortint guanyadora de la plaça més castellera. Ni el magnífic quatre de nou folrat amb l’agulla dels Castellers de Vilafranca, ni el cinc de nou folrat de la Jove de Valls, ni la més que correcta tripleta dels terrassencs, han pogut amb els de la camisa rosada que ronda a ronda han mantingut el repte i han anat descarregant tot el que han tirat a plaça. De forma èpica, a la vallenca si voleu, però de forma irrefutable.
I coses que caldrà esperar per aquesta segona part de la temporada: el tres de deu amb folre i manilles i el tres de nou amb l’agulla que els vilafranquins han intentat debades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada