header-photo
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internet. Mostrar tots els missatges

El libro de arena



Després de llegir aquest conte no sé que pensaria l’escriptor argentí d’Internet.

“Luego bajó la voz como para confiarme un secreto:
-Lo adquirí en un pueblo de la llanura, a cambio de unas rupias y de la Biblia. Su poseedor no sabía leer. Sospecho que en el Libro de los Libros vio un amuleto. Era de la casta más baja; la gente no podía pisar su sombra, sin contaminación. Me dijo que su libro se llamaba el Libro de Arena, porque ni el libro ni la arena tienen principio ni fin.
Me pidió que buscara la primera hoja.
Apoyé la mano izquierda sobre la portada y abrí con el dedo pulgar casi pegado al índice. Todo fue inútil: siempre se interponían varias hojas entre la portada y la mano.
Era como si brotaran del libro.
-Ahora busque el final.También fracasé; apenas logré balbucear con una voz que no era la mía:
-Esto no puede ser.
Siempre en voz baja el vendedor de biblias me dijo:
-No puede ser, pero es. El número de páginas de este libro es exactamente infinito. Ninguna es la primera; ninguna, la última. No sé por qué están numeradas de ese modo arbitrario. Acaso para dar a entender que los términos de una serie infinita aceptan cualquier número.
Después, como si pensara en voz alta:
-Si el espacio es infinito estamos en cualquier punto del espacio. Si el tiempo es infinito estamos en cualquier punto del tiempo.”

El libro de arena (Jorge Luís Borges)

Perill a Facebook?



Arribo avui als mil amics agregats al Facebook. He recuperat amics i antics alumnes, he conegut nova gent i he acabat formant part d’una densa xarxa social. Justament el que buscava en aquesta xarxa. I lògicament he triat el que escrivia i les fotos que pujava. Si més no és el que penso que fa tota la gent que fa servir aquestes xarxes. Tampoc cal despullar-se i ensenyar les vergonyes a tothom. Despullar-se emocionalment, que físicament ja ho fa molta gent. Al Facebbok o en altres llocs.

Tampoc penso que en aquests espais, una mica com passa en els blocs, calgui mantenir una correcció política absoluta. Només són el que són i crec que ens podem permetre algunes llibertats que en mitjans més convencionals ens pensaríem molt més.

També queda clar que no tothom ho entén així i si no mireu que li ha passat a un dels assessors del president electe Obama per penjar una foto en la que surt en actitud de tocar un pit a una foto de mida natural de la Hillary Clinton. Excessiu puritanisme? Massa correcció política? Més aviat em sembla que els americans són un pèl avorrits!

Pensant en el Facebook


Foto Guillermo de la Madrid

"En el Café Roma, en una esquina del barrio (porteño) de La Boca, hay un teatro de marionetas autómatas. Los muñecos toman café eternamente, mientras, en un espejo que hay tras la barra, se ve a los clientes reales del Roma desayunando, charlando, leyendo el diario, como dobles (biológicos) de los auténticos habitantes del local (mecánicos).

La simultaneidad es lo inquietante.

La duplicación: la vida y la página, en paralelo, realidades complementarias."

Del llibre “La piel de La Boca” d’en Jordi Carrión

De les xarxes socials




Avui, a El Periòdico, es publica un interessant article sobre Facebook, la xarxa social que s’està consolidant com un gran fenomen social. El seu fundador, Mark Zuckerberg, explica el present i els plans de futur de la xarxa que, només a Espanya, ja té 1’4 milions d’usuaris actius: “No tenim plans per sortir en borsa almenys immediatament. I no és per la crisi, ja ho teníem previst abans”. Clar que després de cobrar els 200 milions de dòlars que Microsoft va pagar per el 1’6% de l’empresa, i amb només vint-i-quatre anys, segur que pot esperar temps millors.

Pel maig em van oferir entrar-hi en la xarxa i per curiositat vaig accedir-hi. En aquests pocs mesos he teixit una petita xarxa amb més de cinc cents amics i actualitzo –per això la BlakBerry és molt pràctica- vàries vegades al dia. El millor però és haver retrobat gent que feia temps havia perdut de vista. Noves formes de relacionar-se en un mon cada vegada més complex.

Xarxes




Per posar-se al dia de les xarxes socials aquest article de José Isaac Mercader a El País de dijous.