Ningú pensa en el COI?

Aquests dies molta gent ha opinat i ha escrit sobre els incidents protagonitzats per l’entrenador del Real Madrid en el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya en el Camp Nou. Gent amb el criteri de José Sámano i d’Enric Juliana que apunten molt bé les conseqüències dels despropòsits del portuguès. Dos escrits absolutament imprescindibles.

Més enllà de tot això em pregunto per les conseqüències que per la candidatura olímpica de Madrid 2020 pot tenir tot plegat. Em sobta que a la capital estiguin permetent el que està passant amb l’entrenador del Real Madrid. Ningú s’adona de la mala impressió que la ciutat està donant per culpa del comportament d’en Mourinho davant l’opinió pública mundial? Ningú pensa que les altres candidatures faran servir aquesta mala imatge davant el COI?.

Algú podrà dir que no es pot confondre la ciutat de Madrid amb el club blanc. Però és ben cert, i que em perdonin els sempre simpàtics atlètics, que el Real Madrid és el millor ambaixador esportiu de la capital d’Espanya. Vaja com el club blaugrana respecte a Barcelona i que no se m’enfadi cap perico. Per això la imatge del club per molta gent és la imatge de la ciutat i certament la de Madrid no surt gaire afavorida amb els xous que munta l’entrenador blanc. Més enllà de llençar per l’aigüera el prestigi del club el que s’està posant en risc és la mateixa candidatura olímpica madrilenya.

Com aturar això ha de ser feina fonamentalment del president Florentino Pérez, però hi ha de col·laborar la premsa madrilenya deixant de donar qualsevol cobertura al comportament del tècnic portugués. Que ho facin aviat o que després no es lamentin i s’inventin conxorxes internacionals. I sobretot que no pretenguin culpabilitzar-nos de la mala imatge de la ciutat i de les conseqüències que pugui tenir pel futur olímpic de la ciutat. Ni barcelonistes ni catalans en tindrem cap culpa. En definitiva que no ens tornin a posar el dit a l’ull!

Vive le Tour!

Vive le tour! from Bear Thunder on Vimeo.

La Volta del Centenari

He hagut de substituir aquesta tarda al diputat d’esports en la presentació de la 91ena edició de la Volta Ciclista a Catalunya. Just l’any que aquesta prova ciclista per etapes compleix el seu centenari. Anar a un acte d’esports és tornar a saludar molts vells coneguts de la meva època de president del Patronat Municipal d’Esports.

La Diputació de Barcelona dona suport a la Volta des de l’any 1978 de forma ininterrompuda. Bàsicament per dos motius: el compromís amb el territori i el compromís amb l’esport. Compromís amb el territori perquè aquest forma part de l’essència de la pròpia Diputació. Pocs pobles, ciutats o viles de Catalunya no han vist passar pels seus carrers alguna etapa de la Volta.

I compromís amb l’esport per la funció de vertebració social i territorial que el model esportiu català compleix a la perfecció. Un model que és fruit de dues característiques tan pròpies dels catalans: la cultura de l’esforç i el treball i la nostra capacitat d’associacionisme. La Volta ciclista a Catalunya és fruit, al llarg de la seva llarga trajectòria, precisament d’aquestes dues característiques.

Un gran parc esportiu

L’any 2006 enllestíem les obres de construcció del Circuit de Cros en l’antic abocador de Figuera Major. Es convertia aquest espai en el primer circuit permanent de cros del país. Quatre anys després l’espai s’ha consolidat i a la pràctica ordinària de l’atletisme s’han sumat altres pràctiques esportives com el ciclocròs o el duatló de muntanya. En un situació immillorable, en plena natura però amb molts bons accessos i amb espectaculars vistes sobre la ciutat i el mar, el circuit de Figuera Major té unes grans possibilitats per convertir-se en un gran parc per la pràctica esportiva a l’aire lliure. Ara ens cal redactar un pla director que ordeni els usos i planifiqui les actuacions a fer en aquest gran espai ciutadà.

Cuidant el futbol

Foto Capgros.com

Cinquanta anys en la història d’una ciutat bimil·lenària com Mataró poden ser semblar molt poca cosa. Però si parlem de futbol i de Cirera gairebé estem parlant de tota la historia d’aquest barri mataroní. Nascut amb l’impuls de la immigració dels anys 50 i 60 del segle passat, Cirera va ser un dels aquells barris construït pels seus propis habitants en els costers de vinyes que envoltaven la ciutat. El futbol va ser una de les primeres manifestacions col·lectives, com a tants altres barris, que es van poder permetre els seus veïns. I va arrelar, i de quina manera. La prova més evident són aquests cinquanta anys de l’U.D. Cirera.

Res però va ser de gratis. Va caler treballar i molt per aconseguir el primer camp, per a fer un procés exemplar de fusió dels diferents clubs, pel local social, pels vestidors, per crear tota l’estructura esportiva. Després el camp petit -l’actual camp Francisco Melero- i les gespes. Darrera cada objectiu un munt d’hores de treball, de reunions, de reivindicacions quan ha calgut, però també, d’il·lusió, de complicitats, d’alegries compartides.

Cinquanta anys de jugadors i de directius. Persones del barri que només tenien i tenen com a il·lusió treballar pel jovent, per l’esport i pel seu barri. I és que a Cirera han sabut cuidar el futbol i sobretot els futbolistes. Amb el cap ben fred i entenent sempre que no es pot estirar més al braç que la màniga, sabent estar on tocava i es podia, sense aventures esportives que acaben costant molt car. Els futbolistes han estat sempre el més importants per la gent del futbol de Cirera. I quan les persones són el més important la història es va escrivint a poc a poc, sense ensurts importants, i amb la confiança en el futur.

La feina no s’acaba, i cal continuar treballant per millorar les instal·lacions, per formar més i millors jugadors i jugadores, per seguir sent important i útil, com aquests cinquanta anys, pel barri de Cirera i per la ciutat de Mataró.

Moltes felicitats per aquests cinquanta anys, que en compliu molts i molts més i moltes gràcies per tot el que heu fet i signifiqueu per Cirera i per Mataró.

Microdiscursos -9-

A la XIV Festa del Futbol mataroní: “Hem complert amb els compromisos que vàrem adquirir amb el Pacte del Futbol, ara toca tornar a seure i redactar un nou Pacte del Futbol per Mataró”

Infinites sensacions

Foto Quico Melero

No hi ha hagut rècords de temps, ni en categoria masculina, ni en la femenina. Si hi ha hagut rècord de participació. Dos mil dos-cents quaranta tres corredors estaven inscrits en aquesta edició de la Mitja Marató Ciutat de Mataró. Però el rècord de participant no és quelcom que ens interessi especialment doncs no volem fer la mitja més nombrosa sinó la que millor tracti els atletes.

Aquesta història va començar fa tretze anys, n’era el regidor d’esports, i volíem per un costat recuperar una cursa que durant alguns anys va organitzar el G.G. Lluïssos. Aquella era una mitja de recorregut molt urbà però amb desnivells considerables que la feia especialment dura. Per una altra banda volíem completar l’oferta atlètica de la ciutat que aleshores organitzava la sortida de la Marató Catalunya.

Els primer anys la Mitja Marató Ciutat de Mataró va tenir la N-II com a escenari (algun dia explicarem com vàrem tallar la carretera), amb sortida i arribada al Passeig Marítim. Després la sortida es va traslladar a la plaça d’Espanya i transcorre en un bon tram per carrers de la ciutat.

Just quan els atletes de la Mitja Marató desapareixen de la vista de la sortida, la plaça d’Espanya s’omple de la cridòria i dels nervis de més d’un miler de nens i nenes que participen en la cursa escolar, no competitiva, que s’organitza des de fa disset anys. Una bona forma de promoure la pràctica atlètica entre els escolars de la ciutat.

Enguany no hi ha hagut rècord però, i com deia en Quim Martorell, speaker de la prova des de fa uns anys, hauran estat infinites les sensacions que els més de dos mil atletes hauran sentit al llarg dels vint-i-un quilòmetres pels carrers de la vella Iluro.

Una gran foto

Una gran foto, la d'una gran força, la força del bàsquet de la ciutat, d'una ciutat de bàsquet. Aquesta és la foto dels equips i dels jugadors i jugadores de la Unió Esportiva Mataró que diumenge passat es van presentar al Palau Mora. Un acte que va servir també per agrair el treball i l’atenció especial cap a Mataró que sempre ens ha demostrat el president de la Federació Catalana de Bàsquet, l’amic Enric Piquet.

I si la foto és una gran foto, el vídeo de la darrera jugada del partit és d’aquell per emmarcar i posar d’exemple de com es pot escamotejar la victòria a un equip!

Platges esportives

Només cal donar una ullada als vídeos d'en Toni Blanch per adonar-se de la gran activitat esporti va que ha hagut aquest cap de setmana a la platja del Varador: rugbi a 7, regata de llaguts, handbol platja. Uns mil cinc-cents esportites fent ús de la platja de Mataró.

Diumenge esportiu

Sense els tradicionals Tres Tombs aquest ha estat un diumenge especialment esportiu. I com aquesta és una ciutat, també en temes esportius, ben diversa assisteixo a tres esdeveniments ben diferents.

Primer a la trobada intercentres de tamborí al camp de futbol del Camí del Mig. Com que el tamborí és un nou esport qui vulgui informació la pot trobar en la web de la Federació Catalana de tamborí. De moment i pel que he vist es tracta d’un esport que té moltes possibilitats de convertir-se en pràctica esportiva per molta gent amb ganes de passar-s’ho bé.

Després 40è Cros Ciutat de Mataró organitzat pel G.A. Lluïsos. Més de 2.800 inscrits i unes 10.000 mil persones que han passat aquest matí pel circuit permanent de cros del Camí dels Contrabandistes. Tot un èxit d’organització, participació i públic d’aquesta nova edició que aquest any era Campionat de Catalunya.

I per acabar Final de la Copa Continental d'hoquei patins a Sant Sadurní d’Anoia. Jugaven el Reus Deportiu i el Hoquei Club Mataró. En la memòria dels més grans aquell partit del velòdrom de fa quaranta dos anys. Abans de començar el partit ho hem recordat amb en Joan Sabater, uns dels jugadors reusencs d’aquella eliminatòria i ara president del Reus. I avui, com aleshores, els ganxets s’han emportat el triomf, imposant-se la lògica de les plantilles, però han un paper més que digne dels nostres i uns àrbitres, diguem-ne, més rigorosos amb uns que amb d’altres.

I per què no?

És el que he pensat quan he sentit en Jordi Hereu anunciar la voluntat de presentar la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2022. I per què no?

Barcelona té capacitat més que contrastada per organitzar grans esdeveniments esportius i encara tothom recorda els grans Jocs del 92. És cert que Barcelona és una ciutat mediterrània, però té instal·lacions esportives suficients per acollir determinats esports d’hiverns i sobretot és capital d’un país amb nombroses i bones instal·lacions d’esquí al Pirineu. Instal·lacions que no estan més lluny que les de Torí o Vancouver, ciutats que també saben el que es organitzar uns Jocs d’hivern. I Barcelona és capital d’un país amb una gran afició esportiva, també en els esports d’hivern, capaç d’omplir les grades de qualsevol prova esportiva. Qualitats objectives doncs no han de faltar a la candidatura barcelonina.

Però sobretot podem repetir les complicitats que ens varen fer forts el 92. Complicitat entre institucions, entre territoris i entre la ciutadania. Una combinació que es va demostrar invencible i que ara ha de tornar a ser decisiva. I de pas una bona dosi d'autoestima que ens pot anar molt bé.

Ras, curt i a la barraca

Amb aquestes paraules acostumo a acabar les meves intervencions a la Festa del Futbol. Algun any fins i tot ha estat, donada l’hora en la que em tocava parlar, la única frase del meu discurs. Aquest any també he acabat d’aquesta manera, però com sigui que la festa ha canviat de format i ja no hi ha sopar m’he pogut estendre una mica més.

Esportivament la temporada no ha estat precisament bona pel futbol mataroní, però això forma part de la pròpia dinàmica de la competició. El més important és que sapiguem consolidar estructures socials i esportives sòlides, clubs amb projecte i viabilitat econòmica. A l’esport les aventures s’acostumen a pagar i de manera molt cara. Exemples, desgraciadament, no ens falten. No es poden gastar els diners que no es tenen i menys encara els que mai es tindran.

Ara fa cinc anys que vaig llençar la idea d’un Pacte pel Futbol que fixés el full de ruta amb el que Ajuntament i clubs havíem de treballar en el futur. Un any després, també en una Festa del Futbol, varem signar el Pacte amb la majoria de clubs de futbol de la ciutat. Només dos varen decidir quedar-se al marge. Ara podem fer un cert balanç i veure com en els darrers tres anys hem destinat més de tres milions i mig d’euros en la instal·lació de gespes artificials en els camps de futbol de la ciutat: can Xalant, Rocafonda, Pla d’en Boet, Cirera, camp de futbol a set de Cirera i reposició del Carles Padrós. I per l’any vinent La Llàntia i reposició del Camí del Mig amb vuit-cents mil euros més. Tot un esforç importantíssim i sense igual en la història de la ciutat.

Caldrà ara redefinir els objectius, marcar-ne de nous, revisar les estructures i avançar en la cooperació entre clubs. El que importa és continuar treballant en l’extensió de la pràctica del futbol a la ciutat, augmentant el nombre de jugadors i jugadores, enfortint les entitats i millorant en la competició. I això en darrer terme i com a conseqüència de tot l’anterior.

Un doble compromís

Existia el compromís de convertir l’antic camp de futbol a 7 de Cirera en una nova pista poliesportiva. Aprofitant els diners que ens han arribat del FEIL, el popularment conegut com a fons Zapatero, s’ha pogut construir aquesta nova pista que donarà un bon servei als equips d’hoquei patins i al patinatge artístic.

També existia la voluntat de posar el nom de Jaume Parera i León al pavelló de Cirera. Un acord de Ple, adoptat per unanimitat de tots els grups municipals, ha permès complir amb una vella demanda del món de l’hoquei de Mataró. Un acte de reconeixement del que va ser durant molts anys president del Club Hoquei Mataró i que tant va treballar per aquest esport a la nostra ciutat.

Dissabte varem poder complir aquest doble compromís i una nova instal·lació s’ha afegit a la zona esportiva de Cirera.

Nit de reconeixements

Aquesta nit a El Vendrell, en la XXIII Festa de l’Handbol Català. Fins a quatre vegades els representants mataronins hem hagut de sortir a l’escenari a recollir premis. Els representants de l’Handbol Joventut per l’ascens de l’equip sènior masculí a Primera Categoria Estatal i pel Premi Esperit Olímpic COC per l’organització del partit internacional d’handbol entre les seleccions de Catalunya i Egipte amb motiu de la Diada de les Seleccions Catalanes. L’Ajuntament per recollir el Trofeu FCH pel seu suport a l’esport de l’handbol. I el premi més important i merescut per en Josep Nonell –el senyor Nonel com diu en Tomàs Moral president de la Federació Catalana d’Handbol- guardonat amb l’Insígnia d’Or de la FHC pels seus 47 anys de treball per l’handbol de Mataró.

I és que en Nonell, amb el seu posat tranquil i bonhomiós, és una llegenda viva de l’handbol a la nostra ciutat i al nostre país. Un directiu que ha entès i practicat, com va explicar magistralment en Juan de Díos Román president de la Federació Espanyola, que molt més important que l’equip és el club. Aquest és el que s’ha de cuidar i tenir sempre present. Els èxits esportius són importants i per això es treballa, però tenir un club cohesionat, on la gent es trobi a gust, que cuida especialment els jugadors més petits i que sempre té present que no es pot gastar el que ni es té ni es tindrà, és la qüestió més important i la que acaba triomfant. Mireu sinó com estan alguns que han practicat exactament el contrari.

Campions!

En un cap de setmana esportivament marcat pel “xorreig” del Barça al Madrid una notícia local també ens alegra: l’ascens del Joventut Handbol Mataró a la Primera Divisió Estatal. En els tres partits que s’han celebrat al Poliesportiu Teresa Maria Roca els mataronins han sortit guanyadors sense discussió. En un pavelló ple, amb un excel·lent ambient i amb bon joc, s’ha imposat a eivissencs, valencians i navarresos. Ara toca gaudir-ne i després seguir treballant amb la discreció, rigor i bones maneres que sempre ha demostrat el Joventut Handbol. Felicitats campions!

Les credencials de l’esport mataroní

Nova edició de la Nit de l’Esport mataroní. La que en feia cinquanta quatre i en un nou format i escenari. Una gran trobada de totes les persones que donen vida a l’esport de la ciutat i que avui han presentat les credencials per optar als premis. Unes credencials impactants:

· 1 campió del món
· 6 sots campions del món
· 7 campions d’Europa
· 4 sots campions d’Europa
· 23 campions d’Espanya
· 46 campions de Catalunya
· 28 esportistes internacionals
· 4 olímpics a Pequín

L’esport de Mataró, que malgrat els evidents èxits i la pràctica en augment, necessita redefinir alguns dels seus paràmetres econòmics. El model català, fonamentat en els clubs, ha de reequilibrar els ingressos i les despeses i ha d’evitar les aventures esportives que sovint, massa sovint, acaben molt malament. I als fets em remeto.

La Nit de l’Esport ha tingut dos grans guanyadors: el Centre Natació Mataró que ha vist premiat un nombre important d’esportistes i equips de l’entitat i el ciclista Eduardo Gonzalo que ha estat proclamat millor esportista mataroní de l’any 2008. En uns temps en els que el ciclisme està sota sospita permanent el jurat ha decidit premiar la feina del ciclista mataroní participant de dues edicions del Tour de França. Com deia el seu pare l’autèntica cara del ciclisme és la imatge de Lance Armstrong, milionari i amic personal de Clinton, caigut amb la clavícula trencada en una cuneta de la volta a Castella.

Duet esportiu

Duet esportiu aquest dissabte amb equips mataronins disputant competicions d’alt nivell.

Partit de la lliga d’honor de waterpolo a la piscina del C.N. Mataró. Davant d’una mar encalmada que reflectia com un mirall el sol del migdia bon partit dels de casa que s’han imposat a un sempre incòmode C.E. Mediterrani. Innecessària polèmica final d’un veterà excampió olímpic.

Migrada entrada al pavelló de Cirera –el Barça i per televisió no deixa marge- per veure el partit d'hoquei del Grup Lima Mataró que s’imposava al Genève per quatre a dos i acabava la feina iniciada fa unes setmanes a la ciutat suïssa. Passi als quarts de final de la copa CERS on ens trobarem amb el Blanes. Alegries europees i patiment a l lliga espanyola.

Cap de setmana esportiu

Dissabte, diumenge i dilluns. I amb esports diferents que per això Mataró és una ciutat d’esportistes.

Dissabte al matí, amb un més que agradable solet, waterpolo a la piscina del Centre Natació Mataró. Partit amb l’Alcorcón, l’antic Ondarreta, que els de casa acaben guanyant àmpliament després de tres quarts molt igualats. A la tarda un moment per veure com el Platges Mataró s’imposava clarament al Sedis de la Seu d’Urgell.

Diumenge XIV Mitja Marató de Mataró. Una prova plenament consolidada, amb una participació de gairebé 2.000 atletes, i que va tancar la inscripció per Internet ja fa uns dies. Molt d’ambient i victòria indiscutible dels atletes kenyans van copar els quatre primers llocs de la classificació amb rècord de la prova inclosa. Podeu veure la cursa en aquesta web.

Sense oblidar els quasi mil nens i nenes que van participar en la prova infantil. Una prova sense classificació i en la que guanyen tots i totes. A la tarda, entre acte i acte, final four catalana. El Platges Mataró poc va poder fer amb l’Olesa que repetia títol. Difícilment es pot guanyar un partit de bàsquet amb una anotació de cinquanta tres punts i fent dos triples de vint-i-dos intents.

Aquest matí, a can Xalant, torneigs Ferran Ferrer i Josep Gomà de futbol base. Equips masculins i femenins compartint un esport fins fa pocs anys reservat als nois.

Torna el Tour?

Molts anys després els mataronins tornarem a veure passar el Tour pels carrers de la ciutat?. Encara que feia dies que es sabia que el Tour de France del 2009 tindria una arribada i sortida d’etapes de Barcelona, procedents de Girona, no sabíem si passarien pel Vallès o pel Maresme. Avui a TV3 han explicat el recorregut i han explicat que la cursa ciclista francesa, la més important de llarg del calendari, passarà per la nostra comarca i per Mataró.

Sempre hem sentit explicar quan el Tour va passar per Mataró fa molts anys. Al local de l’Associació de Veïns de l’Havana hi ha una foto dels ciclistes pedalant pel camí Ral quan encara hi passava la N-II. Molt ha plogut des de aleshores i poques coses són com eren. Potser només queda l’èpica dels ciclistes. I encara quan no està esquitxada per les històries de dopatge.

De totes maneres pot ser una gran ocasió de veure la “multicolor serp” de ben a prop i animar, esperem, a l’Edu Gonzalo.

Després del jocs

Foto Lamalla.net

Interessant entrevista, a El País d’avui, de José Sámano a Jaime Lissavetzky, secretari d’estat per l’esport. Sense cofoisme, admetent una part de la responsabilitat dels èxits i dels fracassos i apuntant algunes idees interessants de per on han d’anar les coses: “Nos queda mucho por hacer y la ambición tiene que ser nuestro objetivo”.

En principi res a objectar. La pregunta és com fer-ho. Ara comencen quatre llargs anys per arribar a Londres. Quatre anys en els que alguns esports han de fer un canvi radical en els seus postulats per evitar repetir fracassos com els de la natació, l’atletisme i en part la gimnàstica. Quatre anys per rentabilitzar els èxits obtinguts.

Diu el secretari d’estat que s’ha avançat però que no s’ha donat el gran salt. En alguns casos fins i tot crec que s’ha fregat el miracle. No donarem el gran salt sense incrementar la pràctica esportiva. Podem fer un gran resultat en hoquei herba, i s’ha fet, amb poc més de 4.000 fitxes federatives. Per comparar, Holanda, en té 200.000. Podem continuar traient excel·lents resultats en el ciclisme de pista però no es construeixen nous velòdroms a Espanya ni arriben ajuts per rehabilitar els existents. Quants estadis d’atletisme s’han construït en els darrers anys?. Els nedadors es queixen que han d’entrenar-se compartint instal·lacions amb senyores d’aquagym i nens de curset, però són aquests els que, amb les seves quotes, mantenen la instal·lació i el club.

Descentralitzar, estendre la pràctica esportiva arreu, millorar l’estructura federativa, dels clubs i de les escoles, construir més instal·lacions, prioritzar on s’inverteixen els diners públics, són qüestions bàsiques que cal tenir molt present si es vol fer el gran salt. I paciència.