No hi ha hagut rècords de temps, ni en categoria masculina, ni en la femenina. Si hi ha hagut rècord de participació. Dos mil dos-cents quaranta tres corredors estaven inscrits en aquesta edició de la Mitja Marató Ciutat de Mataró. Però el rècord de participant no és quelcom que ens interessi especialment doncs no volem fer la mitja més nombrosa sinó la que millor tracti els atletes.
Aquesta història va començar fa tretze anys, n’era el regidor d’esports, i volíem per un costat recuperar una cursa que durant alguns anys va organitzar el G.G. Lluïssos. Aquella era una mitja de recorregut molt urbà però amb desnivells considerables que la feia especialment dura. Per una altra banda volíem completar l’oferta atlètica de la ciutat que aleshores organitzava la sortida de la Marató Catalunya.
Els primer anys la Mitja Marató Ciutat de Mataró va tenir la N-II com a escenari (algun dia explicarem com vàrem tallar la carretera), amb sortida i arribada al Passeig Marítim. Després la sortida es va traslladar a la plaça d’Espanya i transcorre en un bon tram per carrers de la ciutat.
Just quan els atletes de la Mitja Marató desapareixen de la vista de la sortida, la plaça d’Espanya s’omple de la cridòria i dels nervis de més d’un miler de nens i nenes que participen en la cursa escolar, no competitiva, que s’organitza des de fa disset anys. Una bona forma de promoure la pràctica atlètica entre els escolars de la ciutat.
Enguany no hi ha hagut rècord però, i com deia en Quim Martorell, speaker de la prova des de fa uns anys, hauran estat infinites les sensacions que els més de dos mil atletes hauran sentit al llarg dels vint-i-un quilòmetres pels carrers de la vella Iluro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada