Avui era Saint Nicolas, “le patron des écoliers”, i pels nens de Brussel·les ha portat regals, taronges i mandarines que per això aquest sant ve directament d’Espanya. Clar que el sant ho deu haver tingut fàcil aquest any si l’han ajudat la munió d’espanyols que omplien aquests dies els carrers típics de la capital belga. Només calia para una mica l’orella per sentir converses en castellà, i també en català, a la Grand Place mirant l’espectacle projectat sobre la façana de l’Ajuntament o tafanejant a les fires de Nadal dels entorns de la Borsa i de l’antic mercat del peix de Santa Caterina. Ben bé semblava com si els terços de Flandes haguessin tornat, deixant les piques a casa, omplint cerveseries, restaurants i botigues de bombons i omplint els calaixos d’euros amb l’esfinx del descendent de Felip II.
Al pobre Sant Nicolàs li passa una mica el mateix que a Sant Jordi doncs malgrat ser festa grossa, encara que ni de lluny pugui semblar-s’hi a la del nostre patró, la diada és laborable i la canalla va a escola. Segurament per això, aquest matí, eren freqüents les corrues d’escolars pels carrers i entrant i sortint del metro en una ciutat on normalment es veuen pocs nens pels carrers.
Brussel·les, que no és una ciutat amb les pretensions de París, Londres o Berlín, ja respira Nadal. Aparadors guarnits, carrers il·luminats i més gent que del costum passant per les sempre mal pavimentades voreres, guarnits amb bufandes, barrets i guants que el fred es viu i el gel fa perillós el pas dels vianants. Es prepara la ciutat per les festes i es preparen els funcionaris europeus per tornar cap als seus països d’origen doncs aquí també val allò de “per Nadal cada ovella al seu corral” o la versió castellana i televisiva del “vuelve a casa por Navidad”. Nosaltres, per un si de cas, i després d’haver treballat tot el matí en les despatxos de vàries direccions generals de la Unió Europea, ja hi hem tornat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada