Interessant debat aquest matí a can Palauet: Models de festa singular, Solsona, Tarragona i Mataró. En Dani Àlvarez moderava, en Pere Cuadrench, en Jordi Bertran i en Toni Vidal feien de ponents i en Ramon Radò tancava amb les conclusions.
Tres models de festa amb elements molt similars i que evidencia l’existència d’un tronc central festiu propi del país amb particularitats locals que les fan úniques i models organitzatius i evolucions històriques també pròpies. Coincidència, sobretot entre Mataró i Tarragona, en el procés de recuperació dels elements més tradicionals i la introducció de nous elements. El cas més paradigmàtic ha estat la similitud del paper que fan dos pasdobles: Amparito Roca a Tarragona i El Bequetero a Mataró.
Un parell de debats eterns sobre la introducció de nous elements en el corpus més tradicional de la festa i sobre la massificació d’alguns actes. Mesura i equilibri han de ser al meu parer les solucions. Mesura en quan que no es poden anant afegint elements als seguicis sense repeticions i fent-los desmesuradament llargs. Equilibri en l’assistència als actes que no poden quedar segrestada per uns quants, ni que siguin centenars, d’iniciats però que tampoc pot quedar desvirtuada per la presència massiva de persones desinformades del caràcter propi de la festa.
Un matí sencer parlant de festes que coneixem de sobres però que encara donen per debats intensos, contrast d’opinions i dubtes raonables sobre l’evolució que les festes populars fan de manera continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada