Si ahir escrivia sobre la Família Robafaves avui, dia de Les Santes, toca fer-ho sobre el gran monument de la Festa Major de Mataró que és la Missa de Glòria de Mossèn Blanch. Cita ineludible per tots els amants de la música barroca i pels que entenen que és sobre aquesta Missa que es basteix tota la festa mataronina. Obra de joventut de Mossèn Blanch que s’escolta només el dia de les santes patrones Juliana i Semproniana i que omple, potser no tan com fa pocs anys, la basílica de Santa Maria. Quasi tres hores d’Ofici de Festa Major que acaba amb els moments, quan les relíquies de Les Santes surten a la porta de l’església, més mediterranis, entre el caos i l’ordre mesurat, que es donen durant les festes. Tothom sap el que ha de fer i tothom acaba trobant el seu lloc en una plaça atapeïda i on l’àliga acaba trobant l’espai mínim indispensable per ballar davant les relíquies de les patrones.
De la Missa de Mossén Blanch, com de la Família Robafaves, se n’han escrit infinitat de línies on es palesa la dificultat de descriure un monument efímer, que es munta i es desmunta en poques hores, i que té moments de gran bellesa. Una missa que cal emmarcar-la en el conjunt del dia de Les Santes. Tot gira al seu entorn però tot es complementa en una òpera sacra amb molt components que passen fora de l’església. Des de l’anada a Ofici de les comparses i les autoritats, fins la tornada a l’Ajuntament per la dormida de les figures en un ambient de calor xafogosa. Difícil d’explicar i cal viure-ho per entendre-ho. La cita puntual cada 27 de juliol al matí a la capital de Maresme. Hi esteu convidats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada