Aquest dies de Nadal passen amb la rutina habitual. O sigui tranquil·litat, tiberis memorables, lectures pendents, música i família. I una mica de feina, que sempre en queda alguna cosa per fer. Entre altres coses femar els horts, que si es vol collir cal treballar-s’ho abans.
Al Pirineu fa uns dies magnífics, sol i no massa fred. A la Noguera i a l’Urgell un bon gruix de boira que empipa bastant en aquestes vacances que, per motius diferents, em toca pujar i baixar vàries vegades.
No sóc especialment afeccionat a llegir contes, però aprofito per llegir mentre faig temps pel dinar de Nadal, assegut al sol i amb tota la coma de Burg com a escenari, un conte d’en Paul Auster. És tracta d’un petit llibret amb el que el president de la Diputació de Barcelona ens ha felicitat el Nadal. L’any passat va ser un conte de Jules Verne titulat “El senyor Re sostingut i la senyoreta Mi bemoll”. Un deliciós conte publicat per primera vegada al desembre del 1893 a la revista parisina Le Figaró Illustré.
El conte d’aquest any, titulat “El conte de Nadal de l’Auggie Wren”, va ser publicat el dia 25 de desembre del 1990, al diari New York Times i va donar origen a la pel·lícula Smoke. Com explica Javier Pérez Andújar en el pròleg: “Es tracta d’un conte sense neu ni gelades, ni nens ni fantasmes, que parla d’una altra essència nadalenca, una essència que consisteix a poder tancar els ulls, com a mínim per Nadal, i mirar d’aconseguir una felicitat passatgera però útil”. O com escriu el mateix Paul Auster, en un dels passatges del conte: “Si no et prens el temps de mirar, no veuràs mai res”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada