Encara que fa setmanes es va acabar la temporada el fet casteller encara belluga. La prova la varem tenir dimecres amb la presentació del llibre “Pas a pas, pis a pis. Capgrossos de Mataró 1996-2005”. Els autors han tingut l’amabilitat de triar, com a títol del llibre, una frase de l’escrit que vaig fer pel pròleg i que reprodueixo en aquest post.
Recordo haver escrit aquestes ratlles durant els dies de vacances que vaig fer al País Basc, just abans de Santes. Després han passat tantes coses que em van decidir a deixar de ser casteller de carnet i passar a ser casteller de camisa.
Recordo haver escrit aquestes ratlles durant els dies de vacances que vaig fer al País Basc, just abans de Santes. Després han passat tantes coses que em van decidir a deixar de ser casteller de carnet i passar a ser casteller de camisa.
De castells i castellers
Aquest llibre que teniu a les mans resumeix deu anys d’una història increïble si no fos certa. La història de la creació i consolidació de la colla castellera Capgrossos de Mataró. La iniciativa més interessant que ha passat a la ciutat i a la comarca en els darrers temps. Per la quantitat de gent implicada i per la projecció social i mediàtica que ha comportat. I pel que ha suposat la seva irrupció en el món casteller.
Fa temps, en una entrevista que em va fer en Jordi Rovira pel Tirant lo Blau, vaig dir que hi havia castellers i no terra de castells. Això dit fa uns quants anys hagués estat, segurament, una barbaritat. Ara però, veient la trajectòria en els darrers anys de colles, ni penedesenques ni tarragonines, és només una constatació. L’extensió del fenomen casteller arreu de Catalunya és un fet inqüestionable i colles com Capgrossos de Mataró hi tenen molt a veure.
És veritat, però, que cada colla –i potser sí cada terra- dona un caràcter propi a la seva manera de fer castells. I des de fa uns anys hi ha una manera pròpia de Capgrossos: pas a pas, pis a pis. La fulgurant, però sòlida i ben fonamentada, progressió dels Capgrossos de Mataró ha marcat un estil de fer castell i a la vegada ha estat decisiva en els èxits de la colla. Generant confiança per la manera de fer, amb rigor tècnic i ambició mesurada. Arriscant el necessari però no anant més enllà del que podia ser temerari i truncar la trajectòria de la colla. Potser el caràcter mataroní, discret i poc donat als focs d’encenalls, hagi marcat la manera de fer. Amb els peus a terra, o a les espatlles dels companys, i el cap fred.
Acostumats a veure castells un cop a l’any, en les memorables passades del dia de Les Santes, hem passat a veure i a entendre de castells imponents. Aixecats per camises de colors ben diversos i per camises de color blau. Convertint la plaça de Santa Anna en una plaça tan castellera com les més històriques del país. I fent important la presència dels mataronins en les grans diades castelleres.
El prestigi d’una colla es guanya dia a dia, amb un treball rigorós i compromès, tirant els castells que toca, evitant llenyes innecessàries i sobretot creant il·lusions col·lectives tan importants per una ciutat.
El seu saber fer, admirat i un punt envejat arreu, ens enorgulleix i al mateix temps ens esperona a continuar treballant en la consolidació dels Capgrossos de Mataró com una de les grans colles castelleres de Catalunya.
Am seny, equilibri i força, per molts anys Capgrossos!
Aquest llibre que teniu a les mans resumeix deu anys d’una història increïble si no fos certa. La història de la creació i consolidació de la colla castellera Capgrossos de Mataró. La iniciativa més interessant que ha passat a la ciutat i a la comarca en els darrers temps. Per la quantitat de gent implicada i per la projecció social i mediàtica que ha comportat. I pel que ha suposat la seva irrupció en el món casteller.
Fa temps, en una entrevista que em va fer en Jordi Rovira pel Tirant lo Blau, vaig dir que hi havia castellers i no terra de castells. Això dit fa uns quants anys hagués estat, segurament, una barbaritat. Ara però, veient la trajectòria en els darrers anys de colles, ni penedesenques ni tarragonines, és només una constatació. L’extensió del fenomen casteller arreu de Catalunya és un fet inqüestionable i colles com Capgrossos de Mataró hi tenen molt a veure.
És veritat, però, que cada colla –i potser sí cada terra- dona un caràcter propi a la seva manera de fer castells. I des de fa uns anys hi ha una manera pròpia de Capgrossos: pas a pas, pis a pis. La fulgurant, però sòlida i ben fonamentada, progressió dels Capgrossos de Mataró ha marcat un estil de fer castell i a la vegada ha estat decisiva en els èxits de la colla. Generant confiança per la manera de fer, amb rigor tècnic i ambició mesurada. Arriscant el necessari però no anant més enllà del que podia ser temerari i truncar la trajectòria de la colla. Potser el caràcter mataroní, discret i poc donat als focs d’encenalls, hagi marcat la manera de fer. Amb els peus a terra, o a les espatlles dels companys, i el cap fred.
Acostumats a veure castells un cop a l’any, en les memorables passades del dia de Les Santes, hem passat a veure i a entendre de castells imponents. Aixecats per camises de colors ben diversos i per camises de color blau. Convertint la plaça de Santa Anna en una plaça tan castellera com les més històriques del país. I fent important la presència dels mataronins en les grans diades castelleres.
El prestigi d’una colla es guanya dia a dia, amb un treball rigorós i compromès, tirant els castells que toca, evitant llenyes innecessàries i sobretot creant il·lusions col·lectives tan importants per una ciutat.
El seu saber fer, admirat i un punt envejat arreu, ens enorgulleix i al mateix temps ens esperona a continuar treballant en la consolidació dels Capgrossos de Mataró com una de les grans colles castelleres de Catalunya.
Am seny, equilibri i força, per molts anys Capgrossos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada