Mataró, verd i blau

Foto El Punt

De dalt la serra fins a baix a mar

Aquest és un llibre d’autor. Millor dit, d’autors. Dos mataronins, bons coneixedors de la ciutat, ens ensenyen les seves visions de Mataró. L’un amb les seves paraules i l’altre amb les seves imatges. Dues visions complementàries sobre un únic tema, els arbres i l’aigua. El verd divers dels arbres i el blau infinit del mar.

Mataró, verd i blau, és una passejada per la ciutat en dos temps i en dos espais. En dos temps, doncs, mentre l’escriptor es permet recular i avançar en la història i pot dissertar sobre el significat de les coses, el fotògraf ha de retratar, més enllà de la reconeguda habilitat, la realitat inqüestionable dels escenaris urbans del segle XXI. En dos espais, que fins ara semblaven irreconciliables, el mar, secular i d’aparença immutable, i els arbres, sempre canviants, de carrers, places, parcs i els dels extensos forests de la Serralada Litoral.

En Manuel Cuyàs ens parla de la ciutat que ha canviat de forma continua,de manera que ens situa en la perspectiva oportuna que les coses són com són però mai han estat definitives. Explica el periodista com, a partir dels seus propis records, la ciutat ha perdut i després ha guanyat elements arboris. Com va haver un temps en que la prioritat fou el vehicle i, amb la més absoluta impunitat, s’anava eliminant qualsevol element urbà que li fes nosa. I els arbres són elements especialment fràgils davant aquest tipus de política. Costa molt fer-los créixer i tenir unes arbredes potents, però costa gairebé un instant en fer-los desaparèixer i convertir els carrers arbrats en autèntics deserts d’asfalt i panot.

Amb l’arribada de la democràcia, la tendència es va invertir. I va començar la lenta recuperació dels espais arbrats, la proliferació de places i parcs. Un retorn a la ciutat pensada pels ciutadans, per l’estada i pel passeig. Apareixen les zones amb prioritat pels vianants, les placetes i es fa realitat el somni del gran Parc Central, que relliga els barris de la ciutat. Espais, evidentment, que necessiten dels arbres que fan ombra, que donen personalitat a l’urbanisme, que omplen de verds diversos els paisatges urbans.

Al mateix temps es comença la recuperació del tresor ignorat. El mar secular, present com a fons de l’escenari urbà i ignorat, quan no maltractat, durant molts anys de la vida i de la història de la ciutat. D’element residual passa a convertir-se en element central de la ciutat mediterrània. No gira la ciutat, només s’estira, creix i recupera les seves autèntiques dimensions. El Passeig Marítim és el paradigma d’aquesta voluntat, es busca la intersecció, els arbres davallen dels turons, s’escampen pels carrers i arriben a baix a mar. Blau i verd es retroben i els dos colors, els dos espais, tendeixen a ajuntar-se en un de sol.

I el fotògraf, en Ramon Manent, trasllada la llum, els colors, les formes, els ambients de les arbredes urbanes i forestals. Colors i formes que canvien al llarg de l’any i ens recreen la il·lusió de les estacions dins la ciutat. I atrapa l’aigua en el seu perpetu moviment, en les formes canviants. L’aigua del mar recuperat, l’aigua de les fonts monumentals de les noves places i parcs.

Un llibre d’autors, per llegir, per recordar i sobretot per redescobrir la pròpia ciutat des d’una nova perspectiva. Mataró, de dalt la serra fins a baix a mar. Dels verds dels arbres als blaus de l’aigua.

Pròleg que vaig escriure pel llibre "Mataró, verd i blau". Editat per Lunwerg, amb texts de Manuel Cuyàs i fotografies de Ramon Manent.