Arriben notícies d’Europa i pel que sembla no són massa bones. A les portes de la cimera de caps d’estat i de govern que s’ha de celebrar els propers dies 14 i 15 de desembre, els problemes s’acumulen a l’agenda europea.
Crisi política no resolta entorn a la constitució europea. El procés sembla encallat pels no francès i holandès i pels set països que encara no s’han manifestat. Els qui deien que no passava res ara deuen adonar-se de les conseqüències polítiques de tanta frivolitat. L’actitud de Polònia amenaça seriosament les relacions amb Rússia i pot fer entrar en crisi els sistemes energètics europeus. Polònia juga un joc perillós de xantatge que pot sortir molt car a tothom. No semblen, però, els dirigents polonesos per la feina de resoldre, i de no crear, conflictes amb el veí del nord.
Per acabar-ho d’adobar l’adhesió de Turquia genera un altre front al que la diplomàcia europea ha de fer front. I aquest no és un tema menor.
El president del Parlament Europeu, en Josep Borrell, fa una bona anàlisi de la situació en l’entrevista que ahir publicava El País. Els drets humans, les relacions amb Rússia, la globalització, la immigració, els problemes energètics, el procés de construcció europea, són comentats amb claredat i encert pel polític català.
Coincideix Borrell amb Andreu Missé, que també a El País, parla de l’arma letal que suposa la necessitat que determinats acords hagin de ser per unanimitat dels 27 membres de la Unió Europea. Un arma letal i absolutament paralitzadora que cal revisar urgentment si es vol continuar avançant en el procés d’unitat política.
Mentre discutim sobre la carn polonesa les inversions en I+D europees no solament no acosten distàncies amb Estats Units i Japó, sinó que no para de créixer el diferencial. Xina es perfila ja com el segon país en inversió en I+D.
Sort que arriba alguna bona notícia. Javier Solana ha estat distingit amb el premi Carlomagno per la seva tasca a favor del projecte europeu. Un premi que han tingut abans personatges tan transcendentals per Europa com Konrad Adenauer, Wiston Churchill, François Miterrand o Felipe González. Una bona manera de premiar la feina del polític espanyol.
Caldrà estar atents aquest dies a la política europea. Segurament una part del nostre futur més immediat estigui en joc aquests dies a Brussel·les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada