Després de sentir-ne parlar infinitat de vegades volia conèixer personalment el funcionament d'una planta de tractament de residus sòlids urbans amb tecnologia de plasma. La planta que Tetronics té a Swindon és una planta pilot, que treballa amb només una part dels residus i que tracta unes quantitats molt reduïdes.
D’entrada els principis teòrics sobre els que es fonamenta la tecnologia de plasma semblen absolutament correctes. Gasificar a altes temperatures per trencar l’estat d’agregació molecular i assolir l’estat de plasma, la formació de gasos de síntesi que siguin, combustibles i paral·lelament la vitrificació i inertització del materials. De fet hi ha plantes arreu del món que fan servir aquesta tecnologia pel tractament de residus provinents de la siderúrgia i d’altres processos industrials complexes. Una altra cosa ben diferents són els residus urbans que per la seva heterogeneïtat es resisteixen a tractaments excessivament especialitzats.
Quatre són, segons el meu criteri, les qüestions claus a resoldre en aquest tipus de tractament: el balanç energètic, la capacitat de tractament, les emissions i el possible ús dels materials finals. Caldria afegir-ne el cost de tractament per tona com a element fonamental per valorar la idoneïtat del sistema. Avui per avui, i després d’haver escoltat atentament totes les explicacions a les preguntes i haver visitat la planta, la major part de les respostes apunten que la incineració actual de residus continua sent una solució molt més viable que la tecnologia de plasma. Però com que les coses avancen i res és definitiu, ni absolut com pensen alguns, caldrà continuar estar atent als avenços que es puguin produir en el tractament de residus sòlids urbans.
O sigui que de moment de plasma ens quedem amb la tele!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada