header-photo

La batalla de Constantinoble



El que havia de ser una assemblea tranquil·la, de les que serveixin per llençar-s’hi floretes, s’ha convertit en una dura batalla entre almogàvers i a Constantinole. S’aprovava el Pacte d’Istanbul sobre l’aigua per les autoritats locals i regionals dins del V Fòrum Mundial de l’aigua organitzat pel Consell Mundial de l’aigua.

El contingut del pacte que ve a coincidir amb els principis i criteris de gestió integral, garantia de subministrament, accés universal, estalvi, reutilització i consum moderat, és una aposta ferma dels governs locals per una gestió sostenible d’un recurs escàs. Ha estat l’aparició a darrera hora d’un annex amb un seguit de mesures entre les que s’incloïen els transvasaments, encara que mig dissimulats sota l’eufemisme de transferències entre conques, el que ha encès els ànims de catalans i aragonesos amb la ràpida i contundent resposta dels representants valencians. El resultat ha estat una baralla dialèctica que ha obligat a suspendre l’assemblea durant una llarga mitja hora, amb diversos mediadors internacionals que no acabaven d’entendre la radicalitat de la disputa. Malgrat que hem ofert diverses alternatives en el redactat que salvaven la cara a tothom, el posicionament valencià ha estat impossible de moure i ha obligat a intervenir directament a l’alcalde d’Istanbul. La redacció final, amb la desaparició del motiu de la polèmica, ha satisfet a catalans i aragonesos davant uns valencians que s’han fet fonedissos. Durant tot el debat he cregut que alguns estaven més pendents de la portada de demà dels diaris de València que no pas del contingut del pacte.

El retard acumulat ha obligat a reduir la meva intervenció a uns pocs minuts, suficients per manifestar el posicionament de la Diputació de Barcelona i per apuntar molt breument el model de gestió de l’aigua de Mataró. No m’he pogut estar de senyalar el model urbanístic com una de les claus a l’hora de gestionar l’aigua de forma sostenible.

El dia s’ha acabat sopant en l’ambaixada espanyola, amb l’ambaixador Clos, a la vora del Bòsfor i amb un cel que ha deixat de ploure després de fer-ho, i fins i tot nevar, durant tot el dia.