“Casi cada mañana subo al ático para sacar el aire cargado de mis pulmones; desde mi rincón favorito, miro al cielo azul, el castaño desnudo, en cuyas ramas brillan pequeñas gotas de lluvia, como plata, y las gaviotas y otros pájaros que planean .. Mientras esto exista, pensé, y pueda vivir para verlo, la luz del sol, los cielos despejados, mientras dure, no puedo ser infeliz”.
18 de abril de 1944
«Abril es realmente maravilloso; no hace ni mucho calor ni mucho frío, y de vez en cuando cae algún chubasco. El castaño del jardín está ya bastante verde, aquí y allá asoman los primeros tirsos.»
13 de mayo de 1944
«El castaño está en flor de arriba abajo, y lleno de hojas además, y está mucho más bonito que el año pasado.»
Són fragments del Diari d’Ana Frank en els que fa referència al castanyer que veu des de la finestra de la casa on va estar amagada dels nazis. Avui ens arriba la notícia de la mort de l’arbre. Tocat de mort per una plaga de fongs, l’arbre va ser motiu d’una polèmica quan el propietari volia tallar-lo pel seu mal estat de salut. Es va salvar gràcies a una iniciativa popular però ara no ha pogut resistir més i el vent ha acabat trencant-lo.
L’arbre era en realitat un castanyer d’Índies, els mateixos que podem veure plantats en els carrers de París i que floreixen de forma espectacular a la primavera, que dona castanyes bordes i amargues.
Els arbres són essers vius, i encara que els castanyers d’Índies poden viure centenars d’anys, acaben morint de vells o per malalties com en aquest cas. El gran consol és que al llarg de la seva vida el castanyer d’Ana Frank ha donat fruits suficients i existeixen nombrosos plançons d’aquest emblemàtic arbre. I a mode de lliçó podem extreure que la llibertat que l’arbre representava per l’adolescent jueva cal replantar-la de manera continua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada