Foto Saül Gordillo
Si d’alguna manera s’ha d’etiquetar l’acord, que per àmplia majoria va adoptar el Consell Comarcal del Maresme la setmana passada, seria el de responsable i estratègic. Però també pacient i generós.
Responsable perquè era el que calia fer i, més enllà dels brindis al sol que serveixen per alimentar el populisme i poca cosa més, era el que s’esperava dels grups polítics de la comarca. Un acord ampli, que superant el debat dels peatges i de la nova carretera, plantegés les necessitats del conjunt de la mobilitat del Maresme: transport públic, infraestructures ferroviàries i viàries, connexions amb Barcelona i també amb Girona, mobilitat interna de la comarca.
Sense obviar els dos temes que han estat centrals en tots els intents anteriors d’acord: la construcció d’una carretera que fos alternativa a l’actual N-II i el tema dels peatges. Les decisions sobre aquests temes s’han pres després de molts estudis tècnics i de mobilitat que demostren la inviabilitat d’una simple eliminació de peatges sense cap altra alternativa, que ens condemnaria en un període curt de temps al col·lapse de l’autopista i faria perillar la viabilitat econòmica i social de la pròpia comarca. El resultat ha estat la proposta de construcció d’una carretera interior, més o menys paral·lela a l’autopista, amb rotondes suficients per permetre la interconnexió amb la xarxa de carreteres secundàries i millorar substancialment la comunicació interna de la comarca. Sobre els peatges s’ha arribat a un acord possibilista que, per primera vegada, inclou criteris de mobilitat sostenible i que permet descomptes acumulatius i que s’aniran incrementant en els propers anys pels residents del Maresme.
Aquest acord també ha estat fruit de la paciència, amb multitud de reunions i esborranys del document final al qual s’han anat incloent tots els temes que els diferents grups han anat plantejant al llarg d’aquests quasi dos anys de negociacions. Com també ha estat un acord generós que, plantejat sense apriorismes, ha permès arribar a un ampli consens amb renúncies per part de tothom.
Fa temps vaig escriure que un acord sobre la mobilitat del Maresme, que acabés amb un debat estèril i que ens feia perdre inversions i oportunitats, depenia fonamentalment de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de consens i d’arribar a acords importants, estratègics i responsables.
Si d’alguna manera s’ha d’etiquetar l’acord, que per àmplia majoria va adoptar el Consell Comarcal del Maresme la setmana passada, seria el de responsable i estratègic. Però també pacient i generós.
Responsable perquè era el que calia fer i, més enllà dels brindis al sol que serveixen per alimentar el populisme i poca cosa més, era el que s’esperava dels grups polítics de la comarca. Un acord ampli, que superant el debat dels peatges i de la nova carretera, plantegés les necessitats del conjunt de la mobilitat del Maresme: transport públic, infraestructures ferroviàries i viàries, connexions amb Barcelona i també amb Girona, mobilitat interna de la comarca.
Sense obviar els dos temes que han estat centrals en tots els intents anteriors d’acord: la construcció d’una carretera que fos alternativa a l’actual N-II i el tema dels peatges. Les decisions sobre aquests temes s’han pres després de molts estudis tècnics i de mobilitat que demostren la inviabilitat d’una simple eliminació de peatges sense cap altra alternativa, que ens condemnaria en un període curt de temps al col·lapse de l’autopista i faria perillar la viabilitat econòmica i social de la pròpia comarca. El resultat ha estat la proposta de construcció d’una carretera interior, més o menys paral·lela a l’autopista, amb rotondes suficients per permetre la interconnexió amb la xarxa de carreteres secundàries i millorar substancialment la comunicació interna de la comarca. Sobre els peatges s’ha arribat a un acord possibilista que, per primera vegada, inclou criteris de mobilitat sostenible i que permet descomptes acumulatius i que s’aniran incrementant en els propers anys pels residents del Maresme.
Aquest acord també ha estat fruit de la paciència, amb multitud de reunions i esborranys del document final al qual s’han anat incloent tots els temes que els diferents grups han anat plantejant al llarg d’aquests quasi dos anys de negociacions. Com també ha estat un acord generós que, plantejat sense apriorismes, ha permès arribar a un ampli consens amb renúncies per part de tothom.
Fa temps vaig escriure que un acord sobre la mobilitat del Maresme, que acabés amb un debat estèril i que ens feia perdre inversions i oportunitats, depenia fonamentalment de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de consens i d’arribar a acords importants, estratègics i responsables.
Article publicat al Capgròs.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada