La notícia m’atrapa dalt de l’AVE, camí de Madrid: ha mort Francisco Melero Navarro. Coneixia el seu estat de salut i ahir mateix havia preguntat per ell. No teníem gaires esperances malgrat haver sortit endavant altres vegades. Però aquesta ha estat la definitiva.
Coneixia a Melero des de fa molts anys, quan varem coincidir com a vocals en l’antic Patronat d’Esports cap als anys vuitanta. Des d’aleshores ens ha unit una amistat seria, molt respectuosa. Melero era un home d’acció, directe, un treballador infatigable. Sabater de professió, va fer molts oficis a Mataró quan va arribar del seu Pedro Abad natal a la província de Córdoba. Pioner del barri de Cirera, va treballar per la promoció del barri i va impulsar la Cooperativa de Vivendes de Cirera que tants bons resultats va tenir per la ciutat.
El futbol era la seva passió. Va aconseguir una cosa inaudita en aquells temps com va ser fusionar els diferents clubs del barri en un de sol: la Unió Esportiva Cirera i construir el camp de futbol. Impulsor de la Comissió de Clubs de Futbol de Mataró, militant del PSC, regidor d’obres de l’Ajuntament, president del Casal d’avis de Cirera. Sempre al peu del canó, treballant sempre pel barri i per la ciutat.
Fa pocs mesos ens va acompanyar, en la inauguració de la gespa artificial del camp de futbol de Cirera. Estava satisfet de veure com unes instal·lacions que s’havien construït amb molt d’esforç per part de la gent del barri estrenaven gespa. Però si el camp gran era la seva il·lusió, la seva dèria era el camp de futbol a 7 (el campito) on juguen els més petits del club. Com sempre deia: “lo más importante són los nenes”. Homes com ell han escrit la història més recent de Mataró.
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada