Temps de castells: avui hem tornat a plorar a plaça

Vídeo Janusz Szpakowski (Visions Foto)

Que ningú esperi d’aquest modest escrit una crònica del que aquest migdia ha passat a la plaça de la vila -la plaça més castellera- de Vilafranca del Penedès. Ni els cinc gammes extres -amb una torre de vuit neta descarregada per primera vegada a la història- ni els altres tres castells de nou carregats que han fet d'aquesta jornada una diada històrica pels castells. Tot això ho trobareu i molt millor explicat a qualsevol crònica castellera. Avui i aquí vull explicar una altra cosa, vull explicar els sentiments profunds que un grapat de persones amb camisa blava hem viscut a la plaça.

Sí hem plorat, com a homes i dones amb sentiments, sense vergonyes i amb els ulls brillants per les llàgrimes i per l’orgull. No va poder ser per Santes ni al concurs de Tarragona, però ha estat avui a Vilafranca. A la mateixa plaça on també varem plorar una diada de Tots Sants ara fa cinc anys pensant en la Mariona. Com avui, la Mariona l’estrella del nostre escut, més amunt d’on s’acaben els castells i comença el cel. Sí hem plorat junts i ens hem abraçat gent molt diversa però que compartim la mateixa passió per fer castells i el mateix orgull de pertànyer a una gran colla. Hem plorat, i cantat i rigut, emocionats i feliços, sabedors que avui fèiem història, que assolíem un nivell reservat per a uns quants elegits. Que pel camí han quedat hores i hores d’assaig, de creure que els castells es tiren a plaça però es construeixen el dimarts i el divendres. Hores de treball, d’esforç, de rigor, de disciplina, de suors. Moments de pensar si pagava la pena, moments d’emprenyament i de decepció, moments de dubtes, de pensar si el pas a pas, pis a pis era el camí correcte. Tot això avui a Vilafranca ha quedat lluny, molt lluny, esborrat per una immensa marea blava de sentiments i plors.

Sí, de gamma extra! Amb una torre de nou amb folre i manilles tirada amb la solvència dels Capgrossos de Mataró.

Avui he pensat que l’alcalde de la meva ciutat podia estar ben orgullós de ser un dels quatre alcaldes d’una colla de gamma extra, però que sobretot podia estar orgullós d’una gent capaç de plorar a plaça.