Escrivia Guerau de Liost:
Gòtics semblant el faig, l'avet,
puja, segur, l'avet ombriu,
rígid de fulles, d'aire fred,
car és d'un gòtic primitiu.
Amb son fullatge trèmul, net,
ben altrament, el faig somriu,
més joguinós que massa dret,
car és d'un gòtic renadiu.
L'avet és gòtic com el faig.
Són les agulles del bagueny
on de la llum es trenca el raig
Són les agulles sobiranes que,
en les altures de Montseny,
del vent concerten les campanes.
Ahir hi vaig pensar a l’acte de consagració (per què li han volgut dir dedicació?) del temple de la Sagrada Família en els versos del poeta del Montseny. El bosc de columnes on, com en un bosc encantat de faigs, la llum juga a fer i amagar. Si poderosa és l’obra de Gaudí, la llum encara la fa més intensa, més sublim, més celestial i a l’hora més càlida i més humana. Temple diví fet per mans d'homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada