Com a casa!

Així és com em vaig sentir ahir durant la visita a les obres de can Serra. I és que en el vell casalot renaixentista de la plaça de l’Ajuntament, on va néixer en Nèstor Luján, vaig passar-hi moltes hores treballant en els quasi vint anys de relació directa amb el Patronat del Museu de Mataró. Cap a l’any 1980 en Joan Bonamusa em va proposar, per la meva activitat a la Secció de Ciències Naturals del Museu, de formar-ne part del Patronat i en vaig ser-ne fins la seva desaparició l’any 1995 quan va ser absorbit pel Patronat de Cultura.

Hores inoblidables treballant amb una il·lusió compartida amb molta gent que de manera absolutament altruista formaven part de les seccions del Museu. Hores i hores de discussió i de treball, algunes nits en blanc, treballant per tenir el museu a punt per la inauguració de l’any 1983, quan es va reformar profundament, preparant les exposicions de bolets o la mítica exposició de la balena de Mataró. Reunions que començaven passades les deu de la nit i que acabaven a l’una o de les dues de la matinada, galerades per repassar de l’Atzavara, col·laboració en els grans exposicions del Museu. Una dedicació intensa que poc a poc, i per raons fonamentalment familiars, es va anar espaiant malgrat continuar vinculat a la casa.

Ara es fa una nova remodelació, s’actualitza el discurs i s’avancen els eixos temàtics del que ha de ser el Museu d’Història de la ciutat de can Marfà. Per a mi ahir va ser, i molt més enllà d’una visita d’obres, un tornar a casa.