Foto Quico Melero Avui Consell de Ciutat. Aquest òrgan de participació que vàrem estrenar l’any passat i que aplega a persones dels consells de participació municipals i a ciutadanes i ciutadans escollits aleatòriament. El Consell de Ciutat ja va tenir un paper important en el debat del Programa d’Actuació Municipal del 2006 amb un elevat nombre de propostes presentades i acceptades en la seva immensa majoria.
Avui hi havia dos grans temes per discutir, el Pla d’habitatge i un debat sobre civisme. Sobre el Pla d’habitatge es tractava de presentar el document que ha elaborat un grup de treball creat expressament pel Consell de Ciutat. Han fet un bon document que s’incorporarà als documents de debat del Pla d’Habitatge.
Pel que fa al civisme ha estat un debat que vaig proposar fa alguns mesos i que ara hem pogut portar a terme. A ningú se li escapa la importància que aquest tema té per la bona governança de la ciutat. Establir unes normes de comportament cívic que ens garanteixin la convivència a la ciutat, i per davant de la judicalització de determinades actituds, és una necessitat reclamada per la ciutadania. I més encara quan el que es pretén regular és fonamentalment la convivència a l’espai públic. En una ciutat mediterrània com Mataró, en la que una part molt important de la nostra vida social té lloc als carrers i places, cal posar encara més atenció a aquests temes.
Ha estat un debat interessant, precedit de l’explicació d’en Ramon Bassas dels resultats de l’aplicació de l’Ordenança de Civisme aprovada pel Ple de l’Ajuntament l’any passat.
Les conclusions del debat seran incorporades al Pla d’acció cívica que de manera transversal relliga les polítiques municipals de civisme i estableix les actuacions prioritàries a desenvolupar.
Personalment m’agrada lligar el concepte civisme al de civilització. Respectar les pautes de relació cívica entre persones lliures em sembla una expressió de civilització molt elevada. Unes pautes de relació basades, no en el simple compliment d’unes normes consensuades d’urbanitat, sinó en un profund respecte per la llibertat individual i col·lectiva.
Cal però ser realistes i davant comportaments incívics, basats sempre en l’individualisme més ferotge, cal una resposta democràtica però ferma de les institucions i de la societat civil. Unes respostes que cal que tingui, un elevat component educatiu però que facin entendre clarament que ni tot és possible ni tot és permès en una societat civilitzada.
Avui hi havia dos grans temes per discutir, el Pla d’habitatge i un debat sobre civisme. Sobre el Pla d’habitatge es tractava de presentar el document que ha elaborat un grup de treball creat expressament pel Consell de Ciutat. Han fet un bon document que s’incorporarà als documents de debat del Pla d’Habitatge.
Pel que fa al civisme ha estat un debat que vaig proposar fa alguns mesos i que ara hem pogut portar a terme. A ningú se li escapa la importància que aquest tema té per la bona governança de la ciutat. Establir unes normes de comportament cívic que ens garanteixin la convivència a la ciutat, i per davant de la judicalització de determinades actituds, és una necessitat reclamada per la ciutadania. I més encara quan el que es pretén regular és fonamentalment la convivència a l’espai públic. En una ciutat mediterrània com Mataró, en la que una part molt important de la nostra vida social té lloc als carrers i places, cal posar encara més atenció a aquests temes.
Ha estat un debat interessant, precedit de l’explicació d’en Ramon Bassas dels resultats de l’aplicació de l’Ordenança de Civisme aprovada pel Ple de l’Ajuntament l’any passat.
Les conclusions del debat seran incorporades al Pla d’acció cívica que de manera transversal relliga les polítiques municipals de civisme i estableix les actuacions prioritàries a desenvolupar.
Personalment m’agrada lligar el concepte civisme al de civilització. Respectar les pautes de relació cívica entre persones lliures em sembla una expressió de civilització molt elevada. Unes pautes de relació basades, no en el simple compliment d’unes normes consensuades d’urbanitat, sinó en un profund respecte per la llibertat individual i col·lectiva.
Cal però ser realistes i davant comportaments incívics, basats sempre en l’individualisme més ferotge, cal una resposta democràtica però ferma de les institucions i de la societat civil. Unes respostes que cal que tingui, un elevat component educatiu però que facin entendre clarament que ni tot és possible ni tot és permès en una societat civilitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada