L’exercici de la Solidaritat

Foto Anna Roca
Vinc de can Palauet. L’Associació d’amics del bisbe Godayol ha tingut a bé fer-me presidir l’acte de presentació de l’informe final del projecte de cooperació amb Ayaviri (Perú).
Pels que no el coneguin en Joan Godayol és un salesià mataroní, bisbe d’Ayaviri, una de les zones més pobres del Perú i d’Amèrica del Sud. En aquesta zona de l’altiplà el bisbe Godayol ve portant des del 1992 una intens treball de promoció econòmica i social dels camperols indígenes. Si en voleu saber més podeu llegir l’extens article que la revista mensual MataróReport hi va publicar el mes d’octubre passat.
Ara s’acaba un projecte a l’altiplà i en comença un altre. I la solidaritat dels mataronins i mataronines no para.
Davant aquesta solidaritat i el treball constant de les associacions i entitats que treballen en el camp de la cooperació internacional, l’Ajuntament de la ciutat procura contribuir a l’esforç. Els hi he dit algunes vegades: si hi ha ciutadans i ciutadanes compromeses, capaços de destinar un part del seu temps i del seu treball a treballar en projectes concrets de cooperació l’ajuntament farà l’esforç necessari per contribuir-hi.
I crec modestament que ho estem fent. Els regidors i regidores que han estat al davant dels temes de cooperació internacional no han parat de treballar per aconseguir que els diners destinats a cooperació arribessin primer al 0’7 i després, any rera any, fins el 1 % anual dels ingressos propis de l’ajuntament. I això vol dir força diners: 485.735 euros per l’any 2006
Però a tots aquests diners públics cal sumar-hi els que aconsegueixen les entitats solidàries amb el seu treball. Frei Betto va posar l’any passat, en el decurs de la Nit de la Solidaritat, a Mataró com a exemple de ciutat solidària.
Però més enllà de tot això, l’exemple de treball de gent com en Joan Godayol ens obliga a seguir treballant, cadascú des de la seva responsabilitat, per a fer un món més just, solidari i lliure. Per que en definitiva de la solidaritat va bé parlar-ne però sobretot és imprescindible practicar-la.

Com diu en Joan Godayol: "En aquest món no serveixen les paraules sinó els fets i els testimonis de vida".