Intolerància

A la part de dalt del passeig de Carles Padrós, en la rambla apareguda amb el cobriment del desviament hi ha l’estàtua Intolerància. És una de les estàtues que en Perecoll té a Mataró. I per ell és una estàtua important. Feta en record del seu pare. Cada any un grup de persones ens apleguem per mantenir viva la memòria de l’horror i de la barbàrie. Per a que amb el record ens mantinguem alertes. El que va ser, continua essent i pot tornar a ser qualsevol dia. Només la voluntat decidida en favor de la llibertat ens pot alliberar permanentment.
Acostuma a ser un acte senzill. La interpretació d’un parell de peces musicals amb flauta travessera per part de la Ruth Costa. Les ofrenes florals d’entitats, partits polítics i l’Ajuntament de Mataró.
Enguany l’acte s’ha canviat de dia. Tradicionalment es feia al maig amb motiu de l’aniversari de l’alliberament dels camps d’extermini nazis. A partir d’ara es farà el 27 de gener Dia oficial de la memòria de l’holocaust per la prevenció dels crims contra la humanitat.
Ens acompanyen els amics de Amical Mathausen. Vells supervivents de l’horror nazi que amb el seu coratge ens donen exemple de com pot ser difícil la lluita per la llibertat.
Avui plovia i feia fred. L’ambient era més recollit que mai. Silenci.
De fons la ciutat bullint en el capvespre d’un divendres feiner.
Molt més al fons, com una serp verinosa i encauada, la brama mediàtica que menteix, crispa, divideix i enfronta. Soroll de sabres rovellats. Proclames radiofòniques de veus esgargamellades. Pamflets periodístics de frases vitriòliques. Veus i posats com els d’un altre 27 de gener. A la mateixa ciutat. A la meva ciutat ara fa 67 anys.