(foto Capgros.com)Dimarts tarda. Acomiado els Marxaires del Canigó que tornen a resseguir els camins de l’exili republicà 67 anys després.
D’agrair la feina feta per aquesta gent. La recuperació del Camí del Nord, a la que ens varem comprometre a rel d’un acord de Ple, i el treball fet en la recerca de la memòria històrica ha estat considerable. La frontera real entre els estats s’ha anat diluint fins a quasi desaparèixer i la frontera de la por i de l’oblit va caient cada dia que passa.
Aquest any tenen com a tema central: La dona, a l’exili i a la resistència. Dones com l’Elisabet Eidenbenz ànima de la maternitat d’Elna i objecte d’un ampli estudi de la mataronina Assumpta Montellà. Dones com la Teresa Rebull membre del POUM i per això doblement perseguida. Dones anònimes que patiren l’exili en la seva condició de republicanes i de dones. En discret segons terme davant els homes que “feren la guerra”. I moltes vegades autèntiques bigues mestres de les famílies en temps molt difícils.
Ahir, mentre m’explicaven el programa previst, els hi deia que calia continuar rescatant la memòria històrica. No es tracta ni de revenja ni de passar comptes. És tracta que res quedi en l’oblit, que tothom pugui saber el que va significar l’exili i el patiment de milers i milers de persones obligades a marxar del seu país, de les seves ciutats i de les seves cases davant la victòria militar de la injustícia i la manca de llibertats.
D’agrair la feina feta per aquesta gent. La recuperació del Camí del Nord, a la que ens varem comprometre a rel d’un acord de Ple, i el treball fet en la recerca de la memòria històrica ha estat considerable. La frontera real entre els estats s’ha anat diluint fins a quasi desaparèixer i la frontera de la por i de l’oblit va caient cada dia que passa.
Aquest any tenen com a tema central: La dona, a l’exili i a la resistència. Dones com l’Elisabet Eidenbenz ànima de la maternitat d’Elna i objecte d’un ampli estudi de la mataronina Assumpta Montellà. Dones com la Teresa Rebull membre del POUM i per això doblement perseguida. Dones anònimes que patiren l’exili en la seva condició de republicanes i de dones. En discret segons terme davant els homes que “feren la guerra”. I moltes vegades autèntiques bigues mestres de les famílies en temps molt difícils.
Ahir, mentre m’explicaven el programa previst, els hi deia que calia continuar rescatant la memòria històrica. No es tracta ni de revenja ni de passar comptes. És tracta que res quedi en l’oblit, que tothom pugui saber el que va significar l’exili i el patiment de milers i milers de persones obligades a marxar del seu país, de les seves ciutats i de les seves cases davant la victòria militar de la injustícia i la manca de llibertats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada