L’aire de les ciutats fa lliure

Fent una ullada, en aquesta tarda de sol radiant després de ploure tot el dia, als diaris de la setmana i abans d’apilar-los per baixar-los al contenidor del paper, trobo un parell d’articles que m’havien passat per alt. Publicats a El País del diumenge passat, escrits per Joan Subirats i José Ignacio Wert, debaten sobre una pregunta molt concreta i d’actualitat: Són els ajuntaments un àmbit propici pel caciquisme?

Els arguments i les conclusions dels dos autors són prou interessants. Per Subirats, “el bienestar inidvidual y colectivo de los ciudadanos, depende cada vez más, de la capacidad de servicio y recursos desde la cercanía de los gobiernos locales. En definitiva sin reforzar los ayuntamientos no aseguraremos el bienestar ciudadano”.

Apunta també alguna de les característiques actuals dels governs locals quan fa referència a la complexitat de l’agenda política municipal. He parlat sovint de la ciutat complexa que demanda polítiques complexes, davant els que fan anàlisis simples i lineals dels fenòmens socials que afecten avui a les nostres ciutats. Segurament en aquest àmbit es situa la diferència més important entre les polítiques de dretes i d’esquerres.

Ho vaig poder comprovar al debat sobre seguretat a l’Àgora d’ahir. Les dretes, CiU i PP, reduïen l’àmbit del debat al concepte de seguretat clàssic i la proposta era unidireccional: més policia. En flagrant contradicció, almenys pel que fa a Mataró i especialment el PP, amb el que varen fer quan governaven i ens van deixar sense efectius del Cos Nacional de Policia. La diversitat i complexitat de les ciutats i dels fenòmens socials que s’hi desenvolupen requereixen sens dubte dotacions suficients de policies, però també plantejaments molt més amplis en àmbits com l’urbanisme o l’educació que donin respostes més efectives i reals. I sense tocar ni un pèl el binomi indissoluble de drets i deures

Wert afirma que:“no podemos autoflagelarnos con la idea de que padecemos un fenónemo generalizado de caciquismo, porque la propia realidad de alternancia y alta competitividad que caracteriza, en los distintos niveles, nuestra vida política desmiente con firmeza aquella hipótesis”. Per l’autor el caciquisme tradicional, consistent en la manipulació del vot dels ciutadans, només ha donat senyals de vida en segments molt marginals del sistema electoral, el vot per correus i el vot a l’estranger, sense afectar el cos principal que representa el 97% del vot presencial.

Dos bons articles per reflexionar en aquest dies de precampanya. Al final em quedo amb la cita que fa el mateix Wert a la màxima de les ciutats hanseàtiques: “Stadtluft macht frei” (l’aire de les ciutats fa lliure). La magnífica foto d’en Quico Melero m'ha semblat prou significativa per il·lustrar-ho.