En els debats sobre la realitat i el futur del Maresme sempre ha planat el fet metropolità com a qüestió pendent. Segurament és un debat més ampli sobre la pròpia estructuració territorial del país i una rèmora de la desafortunada Llei d'Ordenació Territorial dels anys vuitanta. Però la realitat, que acostuma a ser molt tossuda, torna una vegada i una altra a posar en evidència el caràcter plenament metropolità de la comarca. He manifestat moltes vegades la necessitat d'entendre Barcelona, i l'àmbit metropolità, com una oportunitat que ens proporciona prou massa crítica i una marca de reconegut prestigi internacional. Sense la proximitat de Barcelona i sense el seu pes específic seríem un territori més de Catalunya, ideal per passar les vacances, però sense cap capacitat d'incidir en les decisions transcendentals que han de determinar el nostre futur.
No tot, però, són flors i violes, i amb les oportunitats cal contraposar les amenaces. Amenaces que vénen precisament de la capacitat de la capital catalana de convertir-se per als territoris veïns, i àdhuc pel mateix país, en una mena de forat negre que per la seva enorme massa acabi engolint tot el que pugui passar al seu entorn. Sovint ens queixem que això ja passa en àmbits com l'informatiu, en què tot el que succeeix al nord del Besòs o al sud del Llobregat és, excepte si són males notícies, ignorat amb massa freqüència.
Com convertir les amenaces en oportunitats? Crec que aquest és l'autèntic debat i que el resultat final depèn en gran part de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de reafirmar un projecte de comarca. Comencem a tenir prou eines teòriques per poder definir amb rigor aquest projecte de comarca. El pla estratègic del Maresme, aprovat l'any 2007, i els recents documents del pla territorial metropolità són documents molt valuosos que necessiten un desplegament urgent que permeti resoldre l'encaix metropolità de la comarca i que plantegi nous escenaris supramunicipals de cooperació i treball.
El Maresme ha de definir un model territorial, econòmic i social que el situïn amb avantatge davant d'altres territoris i que li permeti mantenir una personalitat pròpia. Un model territorial que ha d'establir els límits i sobretot el caràcter del seu creixement, que ha de ser en xarxa, a partir dels nuclis existents i que abandoni definitivament el model de creixement intensiu i dispers que ja està hipotecant el futur de la comarca. Model territorial que defineixi les infraestructures de comunicació, residus, energia i aigua que han de ser sostenibles però suficients i que no poden escanyar el normal creixement de la comarca i el seu desenvolupament econòmic. I que permeti superar d'una vegada l'etern i estèril debat sobre les carreteres que ja necessitem. Mentre discutim, altres comarques tiren endavant projectes i aprofiten les seves oportunitats.
Un model econòmic que tingui en compte la diversitat territorial existent i que es fonamenti en la tradició industrial, de serveis i de turisme. Sense oblidar una agricultura que, minoritària però de qualitat, pot donar encara molt de joc en sectors com la gastronomia i la venda al detall. Ens cal generar sinergies i afegir la innovació com a eix central de l'activitat econòmica. La clara voluntat del Tecnocampus de convertir-se en referent comarcal i el nou model universitari són elements clau per a la competitivitat de les empreses i dels professionals del Maresme.
I un model social que remarqui la identitat de la pròpia comarca amb una clara intencionalitat de cohesionar i generar massa crítica empresarial, cultural i política que ens permeti ser més influents en la presa de decisions que ens poden afectar. Per això, més que mai, cal generar les complicitats necessàries en tots els àmbits i enfortir els teixits socials de la comarca. Amb una capitalitat ben definida, exercida sense complexos per Mataró, amb tota la generositat i complicitat que calgui per generar les confiances imprescindibles. Però tenint en compte les múltiples i diverses iniciatives que existeixen en els pobles, viles i ciutats del Maresme. En definitiva, cal que juguem a fons el fet metropolità, articular una comarca amb projectes comuns i que sàpiga convertir les amenaces en oportunitats.
Article que El Punt em va publicar ahir diumenge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada