Televisió en xarxa

Aquest matí m1tv, la televisió pública del Maresme, ha fet un pas important i en la línia de servei públic que sempre l’ha caracteritzat. El programa "Peluts" que la Societat Protectora d’Animals de Mataró ve emetent des del setembre fa un salt qualitatiu i passa a ser emès per la Xarxa de Televisions Locals. Això vol dir que el programa de la protectora de Mataró passa a formar part de la graella de 16 televisions locals. Si fins ara Peluts era el programa amb més descàrregues de la pàgina xiptv, ara passa a tenir una audiència potencial de 500.000 espectadors. Una bona oferta per les tardes dels dimecres a les televisions locals catalanes.

Barroeria

Feia dies que hi pensava. Fins i tot tenia un esborrany quan avui he descobert l’escrit que en Javier Marias va publicar en el País Semanal de diumenge passat: Ventajas de la zafiedad reinante. Un fragment per fer boca i us recomano l’article sencer:

“Poco tiene de particular, así pues, que quienes escriben en prensa o aparecen en televisión, aunque no se ocupen de reality shows ni de cotilleos, se contagien y piensen que es lícito decir en público -más lícito, de hecho, que en privado- las mayores salvajadas con el más brutal vocabulario”.

Fent xarxa

Vídeo Joan Salicrú

És el que hem fet aquest matí a Granollers en firmar l’acord de col·laboració entre m1tv i VOTV, les cadenes públiques del Maresme i del Vallès Oriental. Un acord que farà que programes com El diari de la música amplii el seu camp informatiu a la comarca veïna i que n’aparegui C-60 un programa informatiu amb reportatges de les dues comarques.

M’ha semblat especialment significatiu que el nou programa porti el nom de la carretera que ha canviat radicalment les relacions entre el Maresme i el Vallès. Una prova clara de la Catalunya en xarxa, fonamentada en un conjunt de ciutats articulades, ben comunicades i amb un gran dinamisme econòmic i social. A l’entorn dels acords de l’Eix Mataró-Granollers estan sorgint iniciatives molt interessants que reforçaran el paper de les nostres ciutats en el conjunt de Catalunya i que ajudaran a definir un model territorial potent i en xarxa.

Notícies locals que poden interessar més enllà de la pròpia ciutat i apostes estratègiques compartides entorn de la indústria audiovisual. Una molt bona oportunitat que volem aprofitar al màxim.

M1: la que parla de tu

Al servei de la comarca

Sempre he destacat el caràcter de servei públic i comarcal que vol tenir el canal de televisió MaresmeDigital-TVM. Ara hem fet un pas en aquest objectiu i ja es poden visionar els resums informatius setmanals de diferents poblacions del Consorci Digital. Poble a poble, vila a vila, ciutat a ciutat, anem construir un projecte comunicatiu útil pels ciutadans i ciutadanes del Maresme.

Encara Sant Jordi!

Foto de dicen_si

Podeu veure el magnífic programa que la televisió comarcal TVM-MDTV va realitzar dels actes que amb motiu de Sant Jordi es van celebrar en diverses poblacions del Maresme. Un clar exemple de la voluntat manifesta del canal públic de servir als ciutadans i ciutadanes i de vertebrar comarca.

La primera entrevista

L'entrevista que pel programa La Tribuna m'ha fet en Manuel Roca a TVM-MDTV. Una entrevista per parlar bàsicament de la signatura de l'acord Mataró-Granollers i les seves conseqüències per les dues ciutats i les dues comarques. És la primera entrevista que em fan en el canal comarcal des de la seva creació. No està malament per ser TeleBaron!

Un projecte que es consolida

Ho acaba de posar de manifest la darrera onada del Baròmetre de la Comunicació: 44.000 persones que diuen haver vist el canal TV-MDTV en el darrer mes. Un projecte de fusió dels dos canals que es consolida amb una audiència que supera la de les dues cadenes sumades. Superant tots el problemes de cobertura de la senyal, sumant l’experiència periodística i tècnica dels dos canals, deixant treballar als periodistes amb total llibertat i confiança en el seu criteri professional. Un projecte de comarca que fa comarca.

Un projecte de comunicació

Com sigui que per molt que s’expliquin algunes coses sempre hi ha qui no vol entendre res, més val acabar demostrant les coses per la via dels fets. És el que s’ha començat a fer amb el projecte comunicatiu resultant de la fusió de Maresme Digital TV i TVMataró. Ja fa uns dies que les dues televisions emeten conjuntament i avui han emés un únic informatiu des dels estudis del Pla d’en Boet. Un projecte que va madurant i que poc a poc es va consolidant. Un projecte de comunicació per Mataró i pel Maresme que en Jaume Puig explica molt bé a l’entrevista que li han fet al Capgròs.

La Riera, el cor de la ciutat

La gent de Mataró, i també del Maresme, sabem que la Riera no és un carrer més. Que a la Riera és el carrer pel que passegem amunt i avall, on ens retrobem amb amics i saludem coneguts. El carrer on celebrem les festes, anem a comprar i ens manifestem quan cal. A la Riera, com a cap altre carrer, se sent bategar la ciutat. Per això sempre dic que la Riera, la nostra i la de les viles veïnes, és el cor de la ciutat.

I ara la casualitat fa que s’acabi El cor de la ciutat i arribi La Riera. La nova sèrie de TV3, ambientada a Mataró i al Maresme, que ocuparà les sobretaules de les llars catalanes. Una oportunitat per ensenyar arreu del país el que som. Una ciutat, Mataró, i una comarca, el Maresme, atrapades entre el verd dels pins de les serralades litorals i el blau de la mar. Un lloc privilegiat per viure, per visitar i, tractant-se d’una sèrie ambientada en un restaurant, per menjar. Amb platges magnífiques i amb preciosos racons de muntanya, amb àmplies panoràmiques dignes del millor noucentisme.

Avui la sèrie ha estat presentada a can Ribot, la masia on es filmen els exteriors del restaurant de la família Riera, la protagonista de la trama. Una masia entre pins i palmeres, al bell mig de les Cinc Sènies, amb el mar de fons i Mataró a tocar i que cada estiu acull el festival Shakespeare.

Comença ara el joc de seguir la trama dramàtica, de reconèixer aquell carrer del centre històric de Mataró, aquella panoràmica de dalt la serra, d’entrellucar els coneguts que fan de figurants o simplement la gent que passa pel carrer. Ara a Mataró, la ciutat de les tres rieres d’en Manuel Cuyàs, en tindrem una quarta. Cada tarda i a TV3.

Reivindicant els anuncis!

Quan a Espanya només hi havia dos canals de televisió la nit de Cap d’Any, a més de les dotze campanades a la Puerta del Sol i l’inqualificable programació televisiva (en això, i després de veure les “perles” d’ahir a la nit, no hem millorat gens ni mica) existia una certa expectació per veure el darrer i el primer anunci de l’any. Hi penso ara que TVE ha decidit no passar anuncis en els seus programes. Ho sento, i fins i tot em podeu titllar de rar, però a mi els anuncis m’agraden. No tots és clar, ni cada quart d’hora o en el moment més interessant de la pel·lícula. Però trobo que al llarg de la història de la tele s’han fet anuncis que han passat a la història de la televisió per la seva qualitat.

Alguns formen part de la nostra educació sentimental i tots sabem frases, cançons, rodolins, facècies i un munt de coses que hem anat acumulant al llarg dels anuncis de la nostra “vida” televisiva. La llista seria molt llarga i cadascú en tenim una de pròpia que podem sovint associar a moments i circumstàncies especialment viscudes.

Aquest estiu un anunci de cerveses va marcar tendència, incentivar viatges i fins i tot fer-nos descobrir un anònim grup musical del nord d’Europa. Ara tornen, a cavall dels èxits del Barça, amb un altre anunci que marcarà l’hivern i que em reafirma en que la tele sense anuncis potser una mica més avorrida. Clar que ara no cal limitar-se als dos canals de la televisió estatal.

Emmascarats per una paella bruta!

En ple debat local sobre la titularitat dels mitjans audiovisuals i la seva relació amb la pluralitat i independència, m’arriba un extens article publica a El Temps força aclaridor de com alguns entenen aquesta independència i pluralitat.

Ja coneixen la tesi d'alguns segons la qual els mitjans de titularitat pública són sinònim de manipulació governamental i dependència partidista i només els mitjans privats poden garantir independència i pluralitat. Els hi podria fer una llarga llista de mitjans privats per tal que comprovessin la “solidesa” de la tesi. També és coneguda l’aversió de determinats partits polítics als mitjans públics, sobretot quan no governen, perquè quan ho fan passen coses com les que explica El Temps.

L’article de El Temps sobre el Canal 9 valencià és prou contundent com per titular-ho: “Una televisió delictiva”. No descobriré res de nou dient que la Ràdio Televisió Valenciana, titular del Canal 9, i el setmanari El Temps es troben a les antípodes ideològiques sobre el País Valencià en particular i el món en general. Per això em referiré a algunes dades prou objectives que surten en l’article esmentat.

José Cholbi és el síndic de greuges valencià i un polític de llarga trajectòria al PP. Tot i així ha hagut de demanar al Canal “objectivitat, veracitat, imparcialitat i respecte al pluralisme polític”. Un “pluralisme” polític que, per exemple, permetia que el primer secretari dels socialistes valencians posés per primera vegada els peus a la televisió valenciana per a una entrevista, al programa La Tertulia, fa tot just una setmana. I per garantir la imparcialitat va ser entrevistat, a més del conductor del programa, per periodistes de La Razón, l’ABC i Onda Cero. Mitjans de “contrastada” imparcialitat informativa tots ells.

En aquest mateix programa de La Tertulia (no penseu que m’he deixat l’accent al títol del programa, senzillament el programa és en castellà com el 90% de la resta de la programació del Canal 9), per cada representat dels partits de l’oposició que en surten en pantalla ho fan una mitjana de quaranta del Partit Valencià. Tota una demostració de pluralitat i equilibri informatiu.

El més greu de tot és com diu en José Ignacio Pastor, vicesecretari del Consell d’administració de Radio Televisió valenciana i representant socialista en aquest òrgan: “Desgraciadament la societat valenciana ja veu del tot normal allò que passa a Canal”.

Per això quan alguns polítics d’aquí diuen el que diuen, sempre penso: ens hem de veure emmascarats per una paella bruta!. Encara que la paella sigui valenciana.

Referents nacionals

Aquesta ha estat una setmana especialment intensa i complexa. Una setmana en la que s’han hagut de prendre decisions, algunes doloroses com haver de prescindir de persones, per garantir uns mitjans audiovisuals públics a la comarca. La posta en marxa d’aquest segon canal de Maresme Digital Televisió, que es fonamenta en l’antiga Televisió de Calella, i l’anunci de fusió del canal comarcal amb Televisió de Mataró.

No són certament moments fàcils, tot el contrari. La situació econòmica dels ajuntaments obliga a fer un esforç de contenció important. Però apostar per tenir uns canals de televisió pública, que uneixen esforços i treballen conjuntament en un únic model comunicatiu, és transcendental pel futur social i econòmic de la comarca.

Un projecte comunicatiu que ajudi a vertebrar la comarca, que reforci la seva identitat, i la cohesioni també socialment. Només junt el Maresme pot ser capaç de convertir-se en un territori amb capacitat per influir en els llocs on es prenen les decisions importants que ens afecten com a país. No anem sobrats de projectes comuns, transversals i vertebradors i per això és fa imprescindible reforçar aquells que ja estan en marxa i generar-ne de nou. Per això els polítics hem de ser valents, rigorosos amb els diners públics, però en cap cas governar amb ànima de comptable.

Un projecte comunicatiu que garanteixi el que fins ara ha estat la norma: la pluralitat i la independència informativa dels mitjans i dels professionals. Trencant la interessada associació entre llibertat d’expressió i mitjans privats i convertint els mitjans públics en garants de la democràcia i la pluralitat.

Tenim per davant un munt de reptes, moltes dificultats, però la il·lusió i la capacitat suficient per tirar endavant aquest gran projecte de televisió pública al Maresme. Tots els participants en el debat que s’ha fet a Calella, a l’acte de posta en marxa del segon canal, han coincidit en afirmar que la comarca del Maresme és avui referent a Catalunya en televisions locals per l’aposta decidida per una nova televisió local.

Prenent decisions

Decisions que s’han pres aquest dies en els llocs on toca i que avui hem anunciat en roda de premsa conjunta amb en Jaume Puig, director de Televisió de Mataró. Decisions importants que tenen a veure amb la viabilitat de la televisió entesa com a servei públic a la nostra comarca.

El projecte de fusió dels dos canals locals de televisió, Maresme Digital TV i Televisió de Mataró, té com a finalitat principal garantir aquesta viabilitat econòmica i comunicativa. Un projecte que arriba en un moment en el que per raons econòmiques òbvies les dificultats per garantir la pervivència dels dos canals era especialment complexa i difícil

En aquest projecte, del que naixerà una nova televisió, suma el millor de les teles actuals i té com a compromís la pluralitat i la llibertat informativa, tal com ha vingut essent en els canals fundacionals. S’aporta una llarga trajectòria, unes audiències consolidades, cares conegudes i capacitat informativa i tècnica clarament contrastades. I es garanteix la viabilitat econòmica amb l’aportació dels ajuntaments consorciats i les respectives carteres, especialment per part de TVMataró, de publicitat.

Un projecte nou, que arriba en el moment en el que és possible, amb la clara voluntat de ser útils als ciutadans i ciutadanes del Maresme.

Dolents televisius

Interessant i divertit article de Xavi Sancho al EP3 d’ahir: Más malos que la tele. Un repàs per alguns dels dolents oficials de les televisions espanyoles. Hi ha per tots els gustos i per totes les èpoques. Des de l’entranyable “Coyote”, etern perdedor en els seus intents d’atrapar al “Correcaminos” fins en Miqui Puig –a qui em costa, amb el seu somriure de nen, reconèixer com a dolent-, passant per personatges inqualificables com l’Aída Nizar de Gran Hermano, la “periodista” María Patiño autèntica bèstia negra dels “famosillos”, la “Bruja Avería” icona de tota una generació, l’impertinent Risto Mejide, l’Àngela Channing de Falcon Crest o la irrepetible –mal li pesi al Naranjito- carabassa Ruperta. I el “conde Lequio” un personatge segons en Sancho “capaz de robarle el bocadillo de mortadela a la Esteban”.

Un rànquing de dolents, dels que es colen cada dia al menjador de casa i que ja formen part de l’educació sentimental de milions de televidents espanyols. Com que la dolenteria és polifacètica, caldria esbrinar quina cara del mal representa cadascú d’aquests personatges. En Sancho dona algunes pistes en el seu article.

No estaria malament, ara que TV3 celebra el seu 25 aniversari, que algú fes el rànquing de dolents de la televisió catalana. En Monràs de Vent del Pla? Almenys aquest té l’honestedat de no enganyar a ningú i mostrar-se en estat pur.