Interessant i divertit article de Xavi Sancho al EP3 d’ahir: Más malos que la tele. Un repàs per alguns dels dolents oficials de les televisions espanyoles. Hi ha per tots els gustos i per totes les èpoques. Des de l’entranyable “Coyote”, etern perdedor en els seus intents d’atrapar al “Correcaminos” fins en Miqui Puig –a qui em costa, amb el seu somriure de nen, reconèixer com a dolent-, passant per personatges inqualificables com l’Aída Nizar de Gran Hermano, la “periodista” María Patiño autèntica bèstia negra dels “famosillos”, la “Bruja Avería” icona de tota una generació, l’impertinent Risto Mejide, l’Àngela Channing de Falcon Crest o la irrepetible –mal li pesi al Naranjito- carabassa Ruperta. I el “conde Lequio” un personatge segons en Sancho “capaz de robarle el bocadillo de mortadela a la Esteban”.
Un rànquing de dolents, dels que es colen cada dia al menjador de casa i que ja formen part de l’educació sentimental de milions de televidents espanyols. Com que la dolenteria és polifacètica, caldria esbrinar quina cara del mal representa cadascú d’aquests personatges. En Sancho dona algunes pistes en el seu article.
No estaria malament, ara que TV3 celebra el seu 25 aniversari, que algú fes el rànquing de dolents de la televisió catalana. En Monràs de Vent del Pla? Almenys aquest té l’honestedat de no enganyar a ningú i mostrar-se en estat pur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada