Reivindicant els anuncis!

Quan a Espanya només hi havia dos canals de televisió la nit de Cap d’Any, a més de les dotze campanades a la Puerta del Sol i l’inqualificable programació televisiva (en això, i després de veure les “perles” d’ahir a la nit, no hem millorat gens ni mica) existia una certa expectació per veure el darrer i el primer anunci de l’any. Hi penso ara que TVE ha decidit no passar anuncis en els seus programes. Ho sento, i fins i tot em podeu titllar de rar, però a mi els anuncis m’agraden. No tots és clar, ni cada quart d’hora o en el moment més interessant de la pel·lícula. Però trobo que al llarg de la història de la tele s’han fet anuncis que han passat a la història de la televisió per la seva qualitat.

Alguns formen part de la nostra educació sentimental i tots sabem frases, cançons, rodolins, facècies i un munt de coses que hem anat acumulant al llarg dels anuncis de la nostra “vida” televisiva. La llista seria molt llarga i cadascú en tenim una de pròpia que podem sovint associar a moments i circumstàncies especialment viscudes.

Aquest estiu un anunci de cerveses va marcar tendència, incentivar viatges i fins i tot fer-nos descobrir un anònim grup musical del nord d’Europa. Ara tornen, a cavall dels èxits del Barça, amb un altre anunci que marcarà l’hivern i que em reafirma en que la tele sense anuncis potser una mica més avorrida. Clar que ara no cal limitar-se als dos canals de la televisió estatal.