“Nosaltres som fills o nets de persones que van haver de fer la guerra, Una guerra injusta, innecessària. Una guerra que varen perdre la immensa majoria de la gent, d’un i de l’altre costat. Per nosaltres la guerra és quelcom llunyà en el temps, però ens equivocaríem si penséssim que n’estem vacunats, que a nosaltres no ens pot tornar a passar. Mireu l’Orient Mitjà, l’Àfrica, els Balcans. No, no n’estem vacunats i per això ens cal parlar de la guerra, perquè parlar-ne, conèixer el seu grau de destrucció, de generar dolor, és també una manera de treballar per la pau.
Però la guerra només és una de les formes com s’expressa la violència. La violència entre les persones, la de gènere, la de l’explotació. Tantes formes i desgraciadament tant quotidianes. Tantes formes de trepitjar els drets de les persones amb la violència. Uns drets, els Drets universals de l’home, que malgrat els porcs, i això ho entendreu millor els que heu representat George Orwell, intentin esborrar-los estan ben escrits i són ben vigents i necessaris”.
Fragment de la meva intervenció en l’acte de lliurament de premis de la X Mostra de Teatre juvenil de Mataró i que aquest any ha tractat temes sobre la guerra i l’exili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada