Refugi Mataró a la Vall de Gerber
Escriure sobre els 75 anys de la UEC de Mataró és fer un repàs del que ha estat la mateixa història de la ciutat i del país en tot aquest temps.
Nascuda, en temps difícils, del procés de fusió de diverses entitats excursionistes mataronines, hereva del moviment romàntic que va originar el fenomen excursionista català, continuadora doncs de la tradició cultural i esportiva que ha caracteritzat l’excursionisme a casa nostra. Difícil de definir però entenedor per tots, l’excursionisme ha estat un dels fenòmens socials més importants pel país durant el segle XX. Descobridor del propi país, salvador i divulgador del patrimoni paisatgístic, arquitectònic, literari, vertebrador del país en èpoques difícils, escola de civisme. Sense oblidar el vessant esportiu que ha estat de fet l’excusa formal de les entitats excursionistes.
La UEC de Mataró ha estat un bon exemple de tot això i al llarg d’aquests setanta cinc anys ha estat una entitat de referència a Mataró i a Catalunya. Des de les modestes excursions pel Maresme i el Montseny fins les més altes muntanyes del món. Muntanya, escalada, espeleologia, esquí, bicicleta de muntanya, cinema, fotografia, literatura, música, ... gairebé cap camp ha quedat fora de l’abast dels inquiets homes i dones de l’entitat excursionista mataronina.
Desenvolupant una intensa vida social i promovent tot tipus d’activitats esportives i culturals. Des de les trobades a la Roca d’en Punsola fins la construcció del refugi Mataró a la pallaresa vall de Gerber.
Quan es compleix una efemèride tan important com el setanta cinquè aniversari és moment per repassar la història i fer-ne balanç. Un balanç sens dubte altament satisfactori, però també per fixar nous objectius pels propers anys. De la mateixa manera que en cada moment de la seva història la gent de la UEC ha sabut superar els reptes de cada temps, ara també sabran fer front a un segle en el que tot ha tornat a canviar i les coses mai tornaran a ser com eren. Noves activitats, nous escenaris, noves formes de relacionar-se, noves formes d’entendre el món i l’excursionisme. Això si, amb la mateixa il·lusió, dedicació i determinació que el primer dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada