Aquest vespre hem celebrat les Juntes generals de les empreses municipals de Mataró. A la vista dels resultats presentats, i amb l’excepció de la companyia d’aigües, hem de definir la situació com a complexa i que obliga a prendre una sèrie de mesures que lògicament caldrà plantejar en els consells d’administració d’aquestes empreses.
Una situació complexa i que ens genera preocupació i en la que ens trobem per dues raons fonamentals. La crisi econòmica que, i per molt que alguns s’entestin en considerar la nostra ciutat al marge del món, afecta les economies de forma global. La segona té més a veure amb les decisions que el govern ha anat prenent al llarg del temps i que assumim de forma responsable.
Unes decisions que han significat mantenir les apostes estratègiques que la ciutat té al davant; habitatge, aparcaments, sostre per activitats econòmiques i equipaments socials. Fonamentalment han estat les decisions preses per dotar la ciutat dels espais on es generin les noves oportunitats per l’economia de la ciutat: Tecnocampus, Corte Inglés, Nau Minguell, Centre de negocis del Rengle, ... És cert, com ha apuntat un membre de l’oposició, que el Corte Inglés no ha tingut un consens absolut. Només cal repassar les actes dels plens municipals per veure com sistemàticament hi ha grups municipals que han votat en contra.
Davant la demanda unànime de parar, de “no fer res” en paraules textuals d’un dels líders de l’oposició, el govern ha fet precisament el contrari o sigui governar, liderant les apostes de futur i aportant idees, model de ciutat i coratge polític. I precisament ara quan els temps són difícils és quan el coratge polític es fa imprescindible. Al final de tot plegat hom arriba a la conclusió que el més car per la ciutat i per la ciutadania és la inacció, el posar el fre i no fer res. Justament el que se’ns proposava aquest vespre al Saló de Plens. Justament el que no farem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada