Foto Capgros.com
És el regust que m’ha quedat aquest matí després de l’acte de signatura de la donació de la col·lecció de peces de vidre de Cristalleries de Mataró. Regust agredolç perquè si per una banda és d’agrair i celebrar la donació d’aquesta col·lecció a la ciutat, ningú pot obviar el difícil moment que viu la cooperativa fundada per Joan Peiró en els anys vint del segle passat. La globalització de l’economia ha pràcticament acabat amb una llarga història de cooperativisme industrial.
Però malgrat això el que avui s’ha salvaguardat una part important de la història del cooperativisme i del moviment obrer de Mataró. Una ciutat de treballadors i treballadores, bressol de la Unió General de Treballadors, capdavantera dels moviments obreristes des de finals del segle XIX.
També s’ha salvaguardat una part de la història sentimental de la ciutat doncs els objectes de la col·lecció han format part de la vida quotidiana de les llars mataronines des de fa molt de temps. Aquells senzills objectes, producte de l’habilitat dels vidriers mataronins, que feien que les nostres cases fossin una mica diferents de les d’altres ciutats.
La memòria, almenys la memòria, quedarà salvaguardada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada