Preocupació i confiança, aquestes són les dues paraules que defineixen el que penso de la situació econòmica de la ciutat i del país. Preocupació pel ràpid deteriorament de la situació de l’economia, per les incerteses a les que ningú sap donar resposta i per les dades d’atur que no paren de créixer. Deu mil cent divuit persones en les oficines del servei d’ocupació de Mataró.
Però també, i sobretot confiança. Confiança en la relativa fortalesa de l’economia de la ciutat i de la comarca. Les dades d’atur són menys “dolentes” que en d’altres comarques que tenen increments superiors als del Maresme. Confiança també en les estratègies que estem seguint.
El pressupost municipal del 2009 ja prioritzava l’ocupació i les mesures per atendre les persones que perden la feina. Contenció de la despesa corrent i un gran esforç inversor de 112 milions d’euros. I cal sumar els vint-i-un milions d’euros provinents del Fons Estatal d’Inversió Local, el popularment conegut com a fons Zapatero. En els propers dies el govern de Mataró donarà a conèixer un paquet de mesures que reforcin les polítiques socials i la lluita contra l’exclusió social.
També confiança en les apostes estratègiques que estem fent: el Tecnocampus amb voluntat comarcal, el Corte Inglés que volem a Mataró i que farem tot el que legalment puguem per possibilitar la seva instal·lació, el Front Marítim com a gran oportunitat diferenciadora davant altres ciutats. I les apostes territorials en clau metropolitana, comarcal i de reforç de l’eix Mataró-Granollers. Precisament les darreres notícies sobre la N-II i la xarxa de rodalies reforcen aquestes apostes estratègiques.
És doncs amb preocupació i confiança que ens afanyem a treballar, convençuts com ha dit en Josep Ibern que avui falta un dia menys pel final de la crisi.
Extracte de la meva intervenció en l’acte de presentació aquesta nit a can Palauet de l’Informe de Conjuntura Socieconòmica de Mataró del segon semestre del 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada