Avui ha estat el meu aniversari, n’he fet cinquanta quatre. Cinquanta quatre anys viscuts plenament, dia a dia, hora a hora. Viscuts pausadament però sense perdre un minut. Cada minut compta i és irrepetible, mai el tornaré a viure. Com mai repetiré aquella excursió, aquella xerrada, aquell cafè, aquell llibre, aquella cançó.
Però no arribo als cinquanta quatre amb el sentiment de temps perdut, tot el contrari. Arribo amb un bon feix de records, de sensacions compartits, de sentiments acumulats, de vivències úniques. I per tot això en cap cas tornaria enrere, perquè cada minut ha comptat. Perquè entre el got mig buit i mig ple, sempre em quedo amb el mig ple.
Per això, sobrepassat de sobres l’equador de la vida, em sento afortunat per moltes coses. Per la infància feliç que vaig tenir, per la joventut intensa en la que es va forjar la meva educació sentimental, per les xarxes socials de les que formo part, per les coses que he pogut fer. Però també em sento esperançat per les coses que em queden per fer, per les il·lusions que podré compartir, per la gent que em queda per conèixer. Per aquelles excursions que em queden per fer, per les xerrades que encara tindré, pels cafès que em prendré, pels llibres que llegiré, per les cançons que escoltaré o que cantaré. Per la vida que em queda per viure. Per tots els minuts que queden per comptar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada