Foto Romuald GallofréDivendres, l’Associació de Veïns de La Llàntia va celebrar el seu quaranta aniversari. En un emotiu acte, titulat “quaranta anys fent barri”, amb la presència d’alguns dels personatges històrics d’aquest barri (el pare Echarri, en Paco Cantero, en Pepe Rodriguez, en Gaja, Felipe, Rosario, Isidre Lloveras, ....), i amb l’església plena de gom a gom, es va fer un repàs a la història d’aquest barri nascut de les onades migratòries dels anys seixanta. Fa pocs dies la mateixa Associació de Veïns em va demanar un escrit per la festa del barri. Vaig aprofitar per lligar la celebració de l’aniversari amb la celebració de la festa.
“Sóc dels que pot dir que fa quaranta anys, a les festes de La Llàntia, jo ja hi era. Ho recordo perquè aquells dies, aleshores la festa era per Sant Joan Bosco, es celebraven els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble i els donaven per la televisió. En Rafael i la Maria, cosins germans del meu pare, em varen convidar a pujar a la festa i a menjar unes bones “migas” a casa seva. Una casa, com tantes en el barri, encara a mig construir.
Recordo el barracó que feia d’església i la sortida, a tret d’escopeta de caça, de la cursa de la canalla. I el primer partit de futbol, del que devia ser el primer equip del barri, al camp dels Salesians. No cal ni dir que els pantalons i les samarretes havien estat cosits per les dones del barri.
Moltes coses, i a bé, han canviat a Mataró i a La Llàntia. Ara ja no és aquell barri dalt de la muntanya i al que s’arribava pel torrent polsegós de can Boada o pujant la dreta “cuesta” del carrer Sant Sebastià. Precisament vaig voler parlar de la “cuesta” el dia de la primera pedra del Centre d’Atenció Primària que s’està construint al solar de la Boixa. Aviat no caldrà anar a Cerdanyola per fer-se visitar pels metges i la “cuesta”quasi que serà història.
Per arribar fins aquí ha calgut molt d’esforç i treball. Dels propis veïns i veïnes i de l’Ajuntament i la Generalitat. Però el treball mai és sobrer i si La Llàntia ja és ara un barri digne d’admiració, amb més treball i esforç podem anar encara més lluny.
Treball i esforç com el que demostra la gent incansable de l’Associació de Veïns. No són només les festes, també són les moltes reunions per parlar de temes importants, la seva preocupació constant per millorar la vida de la gent del barri.
Ara toca celebrar-ho, després de quaranta anys, amb tota la il·lusió del món i sabent que tota la feina ha valgut la pena.
Per molts anys i molt bona festa a tothom".
“Sóc dels que pot dir que fa quaranta anys, a les festes de La Llàntia, jo ja hi era. Ho recordo perquè aquells dies, aleshores la festa era per Sant Joan Bosco, es celebraven els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble i els donaven per la televisió. En Rafael i la Maria, cosins germans del meu pare, em varen convidar a pujar a la festa i a menjar unes bones “migas” a casa seva. Una casa, com tantes en el barri, encara a mig construir.
Recordo el barracó que feia d’església i la sortida, a tret d’escopeta de caça, de la cursa de la canalla. I el primer partit de futbol, del que devia ser el primer equip del barri, al camp dels Salesians. No cal ni dir que els pantalons i les samarretes havien estat cosits per les dones del barri.
Moltes coses, i a bé, han canviat a Mataró i a La Llàntia. Ara ja no és aquell barri dalt de la muntanya i al que s’arribava pel torrent polsegós de can Boada o pujant la dreta “cuesta” del carrer Sant Sebastià. Precisament vaig voler parlar de la “cuesta” el dia de la primera pedra del Centre d’Atenció Primària que s’està construint al solar de la Boixa. Aviat no caldrà anar a Cerdanyola per fer-se visitar pels metges i la “cuesta”quasi que serà història.
Per arribar fins aquí ha calgut molt d’esforç i treball. Dels propis veïns i veïnes i de l’Ajuntament i la Generalitat. Però el treball mai és sobrer i si La Llàntia ja és ara un barri digne d’admiració, amb més treball i esforç podem anar encara més lluny.
Treball i esforç com el que demostra la gent incansable de l’Associació de Veïns. No són només les festes, també són les moltes reunions per parlar de temes importants, la seva preocupació constant per millorar la vida de la gent del barri.
Ara toca celebrar-ho, després de quaranta anys, amb tota la il·lusió del món i sabent que tota la feina ha valgut la pena.
Per molts anys i molt bona festa a tothom".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada