Cacería real del jabalí (Velázquez)
Encara que avui sigui 23 F, el títol d’aquest post no té res a veure amb l’intent colpista del tinent coronel Tejero ara fa vint-i-vuit anys. Més aviat té a veure amb la dimissió del ministre Bermejo. Com una mena de premonició Joaquín Leguina escrivia en El Siglo d’aquesta setmana: “Durante los últimos años, cada vez que el PP sufre –en el decir de Hamlet- “los golpes y punzantes dardos de la fortuna”, algún militante del PSOE paga las consecuencies”. Il·lustra la seva afirmació amb la dimissió d’Antonio Miguel Carmona, diputat socialista de l’Asamblea de Madrid, com a conseqüència del desastre del Prestige. Cap dirigent del PP va dimitir per aquella història.
Doncs la història es repeteix. Escàndols de tot tipus al Partit Popular i ningú important dimiteix. Ni pels dossiers dels espies, ni per les presumptes irregularitats del cas Correa. Cert és que l’exministre els hi va posar fàcil i la “cacera” massa fàcil. L’evident error de la cacera i la seva actitud posterior el van convertir en un blanc ideal pels populars.
El que ara cal preguntar és qui serà el proper objectiu. Perquè menys assumir les conseqüències dels greus errors comesos, els populars seran capaços de qualsevol cosa. Exactament el mateix que varen fer amb el Prestige, amb la guerra de l’Irap o l’atemptat del 11-M. Com escrivia en Leguina: Crisis en el PP, militantes del PSOE: ¡cuerpo a tierra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada