L’home, el poeta, l’enamorat
Escriure, encara que només siguin unes línies, per a un acte d’indirecte reconeixement a Isidre Julià i Avellaneda no deixa de ser tasca prou difícil per a qui no té la ploma com a eina normal d’expressió.
De l’Isidre Julià escriu en Francesc Larreula: “si hagués nascut a Grècia quan les arts de la forma i el volum, la filosofia i la poesia esclataren, com una flor primerenca, nodrida amb la saba de les més antigues cultures, algú hauria dit d’ell: Heus ací un home que rau sota l’amable protecció de les Muses.”
Però Isidre Julià és el poeta del Maresme. El poeta que escriu en el seu Maresme subjectiu:
Oh costes de llevant i terres laietanes
pinedes cara el mar, vials per entre els pins;
remors de mar llatina, carícies dolces, blanes,
que novament us copso entre arpegis divins!
I encara més en la seva Oda a El Maresme:
Comarca d’El Maresme, de terres i onades,
de llums cerúlies nades dins d’albes resplendents,
capvespres muntanyencs de postes emporprades,
migjorns com d’encanteri i nords sempre clements
Poeta del Maresme i poeta de Mataró. La seva ciutat, la vella Iluro, de la que escriu magistralment en el seu sonet dedicat a La Rambla:
I com m’agrades plena de brogit,
de festa i d’alegria endiumenjada,
plena de gom a gom com plebiscit
unànime i total de ta fillada
L’home, el poeta que estima el país, la comarca, la ciutat, però que sobretot estima Francesca, l’amor que l’inspira, que defineix tota la seva vida.
Per això quan et vaig conèixer,
ja duia un clixé de tu,
a l’agenda del futur
Els mots que escriu en el Darrer poema d’amor. I els que escriu En el 53è aniversari del meu enamorament:
Se’ns esgota temps i espai. Però és nostra
la plenitud hissada en cada llostre:
Ens lliga amor desesperadament!
L’home i el poeta. També l’amic i l’esportista. El que escriu pel Centre Atlètic Laietania en La balconada dels geranis:
Graó, rera graó i més graons, encara.
I, ara un replà. I encara més graons.
Vuitanta són i... bufen encara els pulmons:
-L’escala de Jacob?
El Centre Atlètic Laietania que té l’encert de celebrar aquest concert de Nadal i titular-lo: Recordant a Francesca.
El teu record és l’alba clara
Que somriu a l’angoixa de la nit.
Si al seu reflex, el prat de goig s’atzara,
Al meu jardí s’atansa un dolç neguit
Escriure, encara que només siguin unes línies, per a un acte d’indirecte reconeixement a Isidre Julià i Avellaneda no deixa de ser tasca prou difícil per a qui no té la ploma com a eina normal d’expressió.
De l’Isidre Julià escriu en Francesc Larreula: “si hagués nascut a Grècia quan les arts de la forma i el volum, la filosofia i la poesia esclataren, com una flor primerenca, nodrida amb la saba de les més antigues cultures, algú hauria dit d’ell: Heus ací un home que rau sota l’amable protecció de les Muses.”
Però Isidre Julià és el poeta del Maresme. El poeta que escriu en el seu Maresme subjectiu:
Oh costes de llevant i terres laietanes
pinedes cara el mar, vials per entre els pins;
remors de mar llatina, carícies dolces, blanes,
que novament us copso entre arpegis divins!
I encara més en la seva Oda a El Maresme:
Comarca d’El Maresme, de terres i onades,
de llums cerúlies nades dins d’albes resplendents,
capvespres muntanyencs de postes emporprades,
migjorns com d’encanteri i nords sempre clements
Poeta del Maresme i poeta de Mataró. La seva ciutat, la vella Iluro, de la que escriu magistralment en el seu sonet dedicat a La Rambla:
I com m’agrades plena de brogit,
de festa i d’alegria endiumenjada,
plena de gom a gom com plebiscit
unànime i total de ta fillada
L’home, el poeta que estima el país, la comarca, la ciutat, però que sobretot estima Francesca, l’amor que l’inspira, que defineix tota la seva vida.
Per això quan et vaig conèixer,
ja duia un clixé de tu,
a l’agenda del futur
Els mots que escriu en el Darrer poema d’amor. I els que escriu En el 53è aniversari del meu enamorament:
Se’ns esgota temps i espai. Però és nostra
la plenitud hissada en cada llostre:
Ens lliga amor desesperadament!
L’home i el poeta. També l’amic i l’esportista. El que escriu pel Centre Atlètic Laietania en La balconada dels geranis:
Graó, rera graó i més graons, encara.
I, ara un replà. I encara més graons.
Vuitanta són i... bufen encara els pulmons:
-L’escala de Jacob?
El Centre Atlètic Laietania que té l’encert de celebrar aquest concert de Nadal i titular-lo: Recordant a Francesca.
El teu record és l’alba clara
Que somriu a l’angoixa de la nit.
Si al seu reflex, el prat de goig s’atzara,
Al meu jardí s’atansa un dolç neguit
Text de la meva intervenció a l'acte homenatge a l'Isidre Julià aquest vespre al Centre Atlètic Laetania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada