Plou

Per fi arriba la llevantada que fa mesos esperàvem. Un temporal de les faves endarrerit però que està regant generosament tot el país. Aquestes pluges, i les que s’esperen en els propers dies, poden fer créixer i de forma important les raquítiques reserves hídriques de les conques internes de Catalunya. Ja ens va passar l’any 2002, quan estàvem a poques hores del nivell d’emergència –sense que el govern d’aleshores hagués mogut un sol dit en la recerca de solucions- i les pluges van omplir els pantans en poc menys d’un més. Sempre poso aquesta situació com a exemple de la migradesa de la capacitat de reserva que tenim i que no ha augmentat en els darrers anys ni un sol hectòmetre.

Cometríem de nou, i ja hi ha veus que s’apunten al carro, en confiar que segueixi plovent i problema resolt. Fins quan? Fins el proper episodi de sequera, que pel sembla seran cada vegada més freqüents?. Solució fàcil sens dubte, que evita el conflicte polític i territorial, però que no resol en absolut l’autèntica problemàtica de l’escassetat dels recursos disponibles i la imprescindible urgència de prendre decisions que no hipotequin el futur.

Algú dirà que si plou ja no cal connectar conques, que amb l’entrada en funcionament de la dessaladora del Llobregat i la construcció de la de Cunit hi haurà prou. Cal anar més lluny, ser més valent i plantejar totes les solucions: dessaladores, interconnexió de xarxes, reutilització d’aigües depurades, estalvi domèstic, modernització dels sistemes de regadius, millora de l’eficiència de les xarxes. Totes les mesures i a la vegada. Ara que hi estem posats fem bé la feina. La Moreneta ja està bé pels que creiem, però no per resoldre la manca de valentia d’alguns polítics a l’hora de prendre decisions ni per justificar els canvis d’opinió oportunistes d’alguns dels principals responsables de la manca de previsió que ens ha abocat a la situació actual.

El Roine? Ne connais pas!