Moguts per una mena de resort intern, Sant Jordi suposa un canvi d’actitud vital per la gent del nostre país. Si per Setmana Santa ja s’endevina un cert bellugueig, Sant Jordi suposa la recuperació total de l’espai públic. El dia és suficientment llarg i temperat i permet ja gaudir plenament dels carrers, de les places, dels parcs. Ens hi abocarem massivament durant tota la primavera i l’estiu, fins que els primers freds de la tardor ens tornin als espais tancats. Mediterranis com som, ens agrada extraordinàriament el carrer i l’aire lliure. Per això Sant Jordi significa tant pels catalans que hem afegit roses i llibres de forma entusiasta fins a conformar una festa ciutadana sense equivalent enlloc.
Enguany farà trenta anys que per Sant Jordi, centenars de ciutadans i ciutadanes ens aplegàrem a la Riera per participar en la primera dormida de gegants després de les eleccions municipals de l’any 1979. Segurament va ser el primer acte públic després de la constitució, pocs dies abans, del primer ajuntament democràtic després de llargs anys de dictadura i manca de llibertats. L’alcalde Majó va voler destacar i agrair el paper que també els gegants de la ciutat havien tingut en el procés de recuperació democràtic.
Aquella dormida, amb la família Robafaves pràcticament sola, s’ha convertit en una autèntica manifestació de la participació ciutadana en la festa. Gegants d’escoles, d’entitats veïnals, de casals d’avis, de col·lectius ben diversos s’han anat afegint a la festa en una multitudinària demostració de civisme i ciutadania.
El programa d’actes que teniu a la mans n'és una demostració palpable i aquest any enllaça amb la celebració dels actes de proclamació de Mataró com a ciutat pubilla de la sardana. Una altre ocasió que aprofitarem per continuar omplint carrers i places de música, festa i convivència.
Text publicat al programa de Sant Jordi del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada