Aquesta tarda tocava Pastorets i cap a la Sala Cabañes falta gent. Els Pastorets de Mataró, els millors Pastorets dels que es fan i representen al nostre país. Tres hores i mitges amb les facècies d’en Jonàs i en Mataties, l’enèsima derrota d’en Satanàs, la brillant espasa de l’arcàngel, la lluna picant l’ullet, la vara que floreix de Sant Josep, l’encantador de serps del mercat, els follets i les bruixes, ... i tots i cadascun dels personatges i de les situacions d’un espectacle entranyable. I el punt més tendre de veure un Jesuset nascut fa justament deu dies.
Un espectacle que durant tres anys ha dirigit en Toni Blanch i que l’any vinent serà rellevat per en Josep Rodri. Bona feina d’en Toni i molta merda per en Rodri!.
I com que els Pastorets són quelcom viu i no es mantenen al marge del que passa al nostre país, us vull transcriure un paràgraf de l’escrit que el mateix Blanch ha escrit al programa de mà d’enguany:
“Aquest any s’han sentit veus que, en virtut d’una mal entesa laïcitat, qüestionaven la vinculació de les nostres escoles amb les tradicions nadalenques. Els Pastorets han anat molt més enllà del seu origen religiós i han esdevingut un veritable Patrimoni Cultural potent, engrescador i integrador. I els valors del seu treball d’equip, voluntat de superació i relació intergeneracional, són un clar referent social. La força d’un país rau en els sentiments i en els valors compartits que li permeten avançar sense renunciar a les pròpies arrels. Els milers de persones que arreu de Catalunya donen vida als Pastorets, a dalt i a baix de l’escenari, tenim clar el valor de les nostres tradicions i el seu paper radical en la Cultura del nostre país. I som conseqüents amb aquest pensament”.
Doncs hi estic d’acord i com també escriu en Blanch: Llarga vida als Pastorets!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada