header-photo

Cinquanta anys de Premi Iluro



Ahir es va celebrar el tradicional acte d’entrega dels Premis Iluro de monografia històrica que té instituïts la Fundació Caixa Laietana. En Ramon Reixach va ser, i ja en van tres en cinc anys, el guanyador d’aquesta edició amb un treball de tres volums sobre els moviments socials catòlics a Mataró. Passa això curiosament la mateixa setmana que l’Ajuntament entrega la Medalla de la Ciutat a les monges de l’Hospital i que el Cercle Catòlic d’Obrers celebra el seu cent vint-i-cinquè aniversari.

S’escau aquest any el cinquantenari d’aquest prestigiós premi que al llarg de tots aquests anys ha acumulat un gruix fenomenal de coneixements històrics i socials sobre la ciutat i la comarca. Perquè, i molt més enllà dels treballs premiats, el premi Iluro ha esperonat a centenars d’historiadors a treballar pel coneixement profund de la història de Mataró i del Maresme. No és d’estranyar que molts opinin que la ciutat i la comarca són uns dels territoris del nostre país més ben estudiats des del punt de vista històric.

L’acte, que va ser presidit pel president Montilla, va omplir a vessar l’Ateneu Caixa Laietana del carrer de Bonaire, amb mossèn Antoni Pladevall de president del jurat –en substitució per malaltia del doctor Jordi Nadal, del qui varem trobar a faltar el fi estilet dialèctic amb el que disseccionava els treballs i els autors- i va ser glosat per en Joan Giménez. Aquest mateix, amb en Pere Tió, són els autors del llibre que s’ha publicat sobre els cinquanta anys del premi. Il·lustrat amb les fotografies d’en Ramon Manent, el llibre fa un extens recorregut per la història entrellaçada de Mataró i el Maresme i el Premi Iluro. Com escrivia Pierre Vilar: “Las història de la història seria l’exercici històric més fructífer que hom podria proposar-se”.

O com escriu en Joan Giménez: “És sobre el coneixement i la reflexió d’aquests referents històrics –que constitueixen les nostres arrels com a poble i com a ciutadans- que estem en condicions òptimes per albirar el futur que cal construir per a les generacions que ens seguiran sota el mateix sol que ens il·lumina i sobre la mateixa terra que ara trepitgem”.