En el camí de Copenhaguen -9-

Aquesta vegada el camí de Copenhaguen passa per Brussel·les. En un habitual viatge de menys de vint-i-quatre hores m’arribo a la capital de la Unió Europea per entregar al Comissari d’Energia i Transport, el senyor Andris Piebalgs, els primers trenta nou PAES (Plans d’Acció d’Energia Sostenible) que la Diputació de Barcelona ha redactat pels primers signants del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l'energia.

Amb el comissari Piebalgs ja m’he entrevistat altres vegades i segueix amb especial atenció el procés que a la província de Barcelona ha liderat l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació i que ha fet que dels pocs més de nou-cents ajuntaments europeus adherits al Pacte cent onze siguin ajuntaments barcelonins. Tota una demostració de l’aposta dels ajuntaments per un model energètic sostenible i contra el canvi climàtic. Parlem del treball fet i dels propers esdeveniments que s’han de succeir en els propers mesos i que han de significar nous acords internacionals en la lluita contra el canvi climàtic. Coincidim en el paper fonamental que el món local ha de jugar en tot aquest procés.

Coincideix la meva visita a Brussel·les, i genera les lògiques dificultats d’accés als edificis comunitaris, amb la celebració del Consell de primers ministres. Els vint-i-set màxims responsables governamentals dels països de la Unió es reuneixen en l’edifici del Consell, tancat a pany i forrellat, a pocs metres de l’edifici Berlaymont on té la seu el comissari Piebalgs.

El camí cap a Copenhaguen sembla pel de dificultats i a hores d’ara, amb la reunió del Consell d’aquesta setmana i la important trobada de Barcelona de la setmana vinent, ningú s’atreveix a aventurar resultats. Però cal ser optimistes i, encara que de les reunions prèvies sortiran pocs o cap acord, en el debat final de Copenhaguen no quedarà més remei que arribar a compromisos importants o potser farem salat definitivament. Guanyarien els negacionistes i els que, com l’Ana Botella, opinen que el planeta està al servei dels homes.