Foto Jordi Sancliment
Dimarts va ser un d’aquells dies en els que la ciutat es retroba amb la seva pròpia història. Al Saló de Plens de l’Ajuntament, absolutament ple, va tenir lloc l’acte d’entrega de la Medalla de la Ciutat a les Filles de la Caritat de Sant Francesc de Paül. Feia precisament cent onze anys, dia per dia, que en aquell mateix espai el consistori de l’època va encarregar a les monges paüles la gestió de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Després les monges també van gestionar durant uns anys la Llar Santa Maria Assumpta per a noies amb disminució psíquica profunda i continuen gestionant els menjadors econòmics Sant Joaquim.
Formen part doncs de la història de Mataró i el seu treball sempre ha estat associat a l’atenció de les persones més desvalgudes en un exemple de compromís solidari digne del reconeixement ciutadà en forma de la més alta distinció de la ciutat. En Ramon Salicrú va glosar la feina de les monges i va voler posar, cosa que vaig trobar especialment interessant, nom i cognom a totes i cadascuna de les germanes que durant tot aquest temps han passat per les comunitats paüles mataronines. Una excel·lent glosa de l’historiador mataroní.
Vaig voler ressaltar expressament en la meva intervenció l’origen del compromís solidari les Filles de la Caritat- En uns temps de pensament líquid vaig reivindicar el component fortament evangèlic d’aquest compromís solidari. Tots els orígens solidaris poden ser igualment respectables i dignes d’admiració, però el d’aquestes dones ha respòs sempre a la seva fe cristiana. Amagar-ho m’hagués semblat simplement ometre una part fonamental d’aquests cent onze anys de treball i esforç.
Justament el dia abans havíem visitat les obres de remodelació de la casa del camí Ral on es situen els menjadors Sant Joaquim i que a partir d’ara acollirà també en els pisos superiors (deu ser això de que cada metre és preciós) les estances de les monges que s’han traslladat des de l’habitatge que ocupaven al mateix camí Ral quan van deixar l’Hospital i que ara recupera PUMSA Unes obres finançades a parts iguals per l’empresa municipal d’urbanisme i per la Fundació Sant Joaquim. Tot plegat deu ser una altra de les “dolenteries” de PUMSA encara que, i com explica en Ramon Bassas en el seu bloc, ara tots corrin a sortir a la foto.
Dimarts va ser un d’aquells dies en els que la ciutat es retroba amb la seva pròpia història. Al Saló de Plens de l’Ajuntament, absolutament ple, va tenir lloc l’acte d’entrega de la Medalla de la Ciutat a les Filles de la Caritat de Sant Francesc de Paül. Feia precisament cent onze anys, dia per dia, que en aquell mateix espai el consistori de l’època va encarregar a les monges paüles la gestió de l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Després les monges també van gestionar durant uns anys la Llar Santa Maria Assumpta per a noies amb disminució psíquica profunda i continuen gestionant els menjadors econòmics Sant Joaquim.
Formen part doncs de la història de Mataró i el seu treball sempre ha estat associat a l’atenció de les persones més desvalgudes en un exemple de compromís solidari digne del reconeixement ciutadà en forma de la més alta distinció de la ciutat. En Ramon Salicrú va glosar la feina de les monges i va voler posar, cosa que vaig trobar especialment interessant, nom i cognom a totes i cadascuna de les germanes que durant tot aquest temps han passat per les comunitats paüles mataronines. Una excel·lent glosa de l’historiador mataroní.
Vaig voler ressaltar expressament en la meva intervenció l’origen del compromís solidari les Filles de la Caritat- En uns temps de pensament líquid vaig reivindicar el component fortament evangèlic d’aquest compromís solidari. Tots els orígens solidaris poden ser igualment respectables i dignes d’admiració, però el d’aquestes dones ha respòs sempre a la seva fe cristiana. Amagar-ho m’hagués semblat simplement ometre una part fonamental d’aquests cent onze anys de treball i esforç.
Justament el dia abans havíem visitat les obres de remodelació de la casa del camí Ral on es situen els menjadors Sant Joaquim i que a partir d’ara acollirà també en els pisos superiors (deu ser això de que cada metre és preciós) les estances de les monges que s’han traslladat des de l’habitatge que ocupaven al mateix camí Ral quan van deixar l’Hospital i que ara recupera PUMSA Unes obres finançades a parts iguals per l’empresa municipal d’urbanisme i per la Fundació Sant Joaquim. Tot plegat deu ser una altra de les “dolenteries” de PUMSA encara que, i com explica en Ramon Bassas en el seu bloc, ara tots corrin a sortir a la foto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada