Pel febrer del 2007 escrivia aquest post en el bloc. Ara dos i mig després hem vist la segona part de la pel·lícula. Ahir varem visitar el tram del passatge Pau Claris entre Alarona i Ciutat Freta que s’ha acabat de reurbanitzar. Ha estat una obra de les incloses dins del FEIL –el popular Plan Zapatero- que en el Pla d’en Boet es disposaven en una línia de nord a sud: instal·lació elèctrica de l’escola Camí del Mig, reurbanització de Pau Claris, gespa artificial al camp de futbol del Pla d’en Boet, adequació dels baixos dels habitatges per joves del carrer Sant Cugat, urbanització del passatge del carrer Castaños, estesa de fibra òptica fins can Xalant. Una bona collita pel barri i per la ciutat.
El que escrivia ara fa dos anys serveix perfectament vàlid en l’actualitat: “Tot plegat pot semblar una història “d’abuelo Cebolleta”, però crec que serveix perfectament per il·lustrar com es va construint una ciutat. Poc a poc, teixint complicitats i atenent demandes. Res de foc d’encenalls ni traques valencianes. Treball i constància. Amb projecte de ciutat i atenció especial a les coses petites.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada