Passant el testimoni del compromís

Teniu a les mans un nou exemplar del llibret que des de fa uns anys l’Agrupació del PSC de Mataró publica sobre la història del socialisme a la nostra ciutat.

Aquest any podeu trobar un article d’en Ramon Salicrú sobre el programa electoral amb el que els socialistes es van presentar a les eleccions municipals de l’any 1895 i en les que va resultar elegit el primer regidor socialista. Trobareu també la biografia de quatre militants socialistes: en Joan Planas, el recentment traspassat Joan Bellavista, en Pedro Palacios i la Encarna Siles. Quatre històries d’homes i d’una dona que han estat referent del dia a dia de la praxis política d’esquerres.

Perquè precisament la història del socialisme, a la nostra ciutat i arreu, s’escriu amb aquesta combinació d’idees, propostes, i homes i dones decidits a explicar-les i a practicar-les. No espereu grans esdeveniments ni heroïcitats, si per heroica no considerem la lluita diària per la supervivència i el progrés. Fills d’una època de penúries, misèria i manca de llibertats, però que varen mantenir i traspassar-nos el compromís socialista pel progrés de les persones i dels pobles. Sense càrrecs ni llocs destacats però amb la tossuderia, la dedicació i la il·lusió de la família, el barri, la feina o els amics. Lluita sovint sorda, sense relleu social, quan no des de la clandestinitat, essencial per guanyar pel nostre país la democràcia i la llibertat.

Com ells podríem trobar arreu milers i milers d’exemples similars. Però aquests són nostres, persones que hem conegut o coneixem i que per tant formen part de la nostra pròpia història personal i col·lectiva. Amics i companys, exemple sovint de treball i esforç i referent generacional del que hem estat i som els socialistes de Mataró. Els hem trobat al partit, a les entitats de la ciutat, als carrers i a les places de Mataró. Il·lusionats i contents quan inauguràvem un equipament, una reurbanització de carrer, un parc o una escola. Revoltats davant la feina mal feta o la injustícia evident. Però sempre disposats a arremangar-se i ajudar a canviar les coses.

Els hem d’agrair el que han fet, el que han estat i sobretot el que han sabut transmetre als joves que agafen el relleu. Amb la mateixa i decidida intenció de canviar les coses, de fer un món més just, més lliure i més solidari. Passant el testimoni del compromís.

Text escrit pel llibret "Vides de lluita, tenacitat i compromís" publicat pel PSC de Mataró

Emoció i orgull socialista

Emoció i orgull és el que hem sentit avui els mil vuit-cents delegats i delegades que hem assistit a la IV Convenció Municipal del PSC: Solucions locals als nous reptes. Una intensa jornada de treball amb l’aprovació de dues ponències, una declaració i tres resolucions. Reflexions a fons sobre temes que ens preocupen com la gestió de l’espai públic, la crisi i la nova economia, les finances locals. Hem estat molts els participants que hem anat explicant el que passava en els nostres facebook.

En Jordi Hereu, secretari de política municipal del PSC, ha estat especialment brillant per definir el projecte municipal socialista. “els socialistes treballem per la il·lusió col·lectiva, la millor definició possible de la política”. També quan ha parlat de la crisi: “estem treballant per afrontar una crisi que té el seu origen en valors antitètics als valors dels socialistes”. O quan ha parlat dels barris i m’ha fet pensar en el regidor Melero: “quan als barris hi arribin els populistes hi trobaran els socialistes treballant-hi”

Però avui els socialistes catalans no podíem, ni volíem amargar-nos. És cert que la Convenció feia setmanes que estava convocada i que per tant calia fer-la i en aquests moments. I no ens hem amagat. Com tampoc ho varem fer el mateix dia en que va saltar el cas Pretòria. I no ens hem amagat i hem parlat i molt de corrupció i de com afrontar-la. Amb contundència i sense embuts. Dient les coses pel seu nom i proposant mesures inèdites que comprometen a tots els electes socialistes.

Avui el president Montilla ha fet el que per a mi ha estat el millor discurs que mai li he sentit. Un discurs clar, compromès i emocionat. Assumint les situacions, demanant disculpes als ciutadans de Santa Coloma de Gramanet i proposant un contracte públic pels candidats i electes socialistes amb la determinació del compromís amb la tolerància zero vers la corrupció. Ho ha dit ben clar el president, això afecta a càrrecs públics i a militants: "el que ens uneix als socialistes són uns principis, uns valors, uns ideals, unes normes i un projecte". Per acabar reclamant: "és l’hora de la passió, el coratge i la determinació”.

Les persones i les idees

Persones i idees, amb la força del treball, són els nostres actius, gairebé m’atreviria els únics actius del socialisme. Hereus d’una llarga lluita per la emancipació d’homes i dones, per la dignitat individual i col·lectiva, ens plantem en aquest segle XXI amb la mateixa determinació i coratge que ho feren els companys i companyes dels segles anteriors.

Sabedors que les circumstàncies són ben diferents però que la lluita no pot cessar mentre al món hagi injustícies i manca de llibertats. El llarg camí recorregut i els molts objectius aconseguits ens ha de permetre valorar justament les persones que ho han fet possible. Aquestes persones, i moltes altres d’anònimes, que el PSC homenatja cada any en aquest inici de curs. Han estat ja un bon grapat les persones homenatjades al llarg d’aquests anys. Alguns, desgraciadament, ja ens han deixat i la seva memòria forma part de la història del nostre partit a Mataró. Homes i dones compromeses amb la ciutat, el país i la humanitat. Homes i dones amb contradiccions com tots els humans però compromesos amb els ideals socialistes de la llibertat, la igualtat i la fraternitat entre els humans.

Persones compromeses en la lluita per un món millor i en el progrés econòmic i social dels treballadors i treballadores. Uns ideals que han estat el motor de la seva actuació en els diferents camps on han treballat. En la política, el sindicalisme, els moviments veïnals, l’educació, l’esport, la sanitat, la cultura, i tants altres àmbits on la presència de socialistes ha estat una constància històrica. Si voleu amb tossuderia, però amb el ferm convenciment que pagava la pena treballar per millorar la societat.

Avui en tenim tres exemples d’aquestes persones socialistes compromeses amb Mataró. Des d’àmbits diferents, amb compromisos també diferents, però igual de profitosos. Perquè tot pot sumar i tot esdevé útil quan es treballa amb el convenciment que podem canviar les coses a millor. A la feina, al barri, a l’escola, a la ciutat, al país i al món. Com han anat canviant durant tot el temps en que els ideals i el treball dels socialistes han estat la força transformadora més gran del món.

En Jaume Estrems, en José Gómez i l’Antonia Ramírez són precisament exemple d’això. De fermesa en les idees i de treball constant per transformar les realitats.

Text de la meva introducció al llibre que el PSC ha editat amb motiu de l'homenatge a tres militants.

Socialistes i municipalistes

Em demanen els companys que intervingui en aquest acte de celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics aquesta tarda a Canet de Mar. I em demanen que no m’allargui més d’un parell de minuts per donar veu a molts altres companys i companyes. Jo no explicaré anècdotes ni res semblant. Aprofitaré per a recordar qui som i a qui representem en cinc idees flash.

La primera és que enlloc com els nostres pobles, viles i ciutats per veure i comprovar els profunds canvis que s’han produït en el nostre país en aquests trenta anys de democràcia municipal.

La segona és que els ajuntaments han estat els artífexs de la major part d’aquest canvis profunds i del progrés de les nostres localitats.

La tercera vol recordar el paper essencial i clau que els socialistes hem tingut i tenim en el municipalisme català dels darrers trenta anys. Cap altrea força política pot igualar-se en presència i en força.

La quarta serveix per constatar que el municipalisme forma part del genoma essencial dels socialistes catalans.

La cinquena vol deixar ben clar que la nostra prioritat en aquests moments, i també des del municipalisme, és la lluita contra la crisi.

La sisena per determinar que el nostre marc de lluita nacional es diu Estatut i el seu ple desplegament.

Per acabar i per a que tothom ho tingui clar: tots nosaltres som, avui i aquí a Canet, del PSC d’Arenys de Munt.

La ciutat que sap on va -4-

Ja vaig dir el dia de la presentació de les ponències d’aquest Congrés que m’agradava el lema: La ciutat que sap on va!. Perquè més enllà dels governs i dels partits polítics, la ciutadania sap on va. I sap que en un moment històric com el que estem vivim cal prendre decisions i anar endavant.

Els profunds canvis estructurals que ens han afectat, canvis socials, demogràfics, econòmics i la conjuntura actual de crisi ens obliga a prendre decisions en clau estratègica. Lluny de la tàctica del caragol, que reclamen alguns, i que consisteix en arraulir-se dins de la closca i esperar que escampi. Una tàctica que a més ve a posar de manifest una absoluta manca d’idees estratègiques com prou bé s’han entestat en demostrar aquests dies en els debats pressupostaris.

Estem prenent aquestes decisions estratègiques. El propi pressupost de l’Ajuntament pel 2009 (important, ajustat, auster, ambiciós i participat) és una aposta en aquest sentit. En un moment de forta crisi l’administració local continua estirant del carro i ho fa amb energies renovades i amb més recursos que ens han estat proveïts pel govern d’Espanya.

Però les apostes estratègiques són moltes. L’aposta metropolitana explicitada en la nostra activa presència en els debats de l’ordenació territorial, de la mobilitat, de la sostenibilitat, de l’economia. L’aposta comarcal, amb una capitalitat que volen exercir sense complexes, amb la generositat que faci falta, però amb la voluntat de ser decisius pel futur del Maresme. L’aposta per la innovació, amb projectes tan significatius com el Tecnocampus o la TDT. La ciutat oberta versus la ciutat tancada.

Però per damunt de tot l’aposta per la ciutadania, pels mataronins i les mataronines. L’aposta per la cohesió social que esdevé el gran objectiu. Quan dic allò de “que tot Mataró sigui Mataró” vull resumir el fet que no podem permetre’ns cap mena de segregació social o territorial a la nostra ciutat.

I en aquest panorama quin paper ha de jugar el PSC?. Som, i perquè els ciutadans ho han volgut així, la principal força política i de govern. Tenim la responsabilitat de governar la ciutat, el país i l’estat. I estic convençut que ho hem de fer a partir dels nostres principis ideològics, oberts i sense sectarismes, que conformen l’embigat que sosté el nostre projecte polític. Administrar, gestionar ho pot fer tothom però per governar en clau de progrés i de justícia social calen fonaments ideològics sòlids i nosaltres els tenim.

Com ha partit, com a militants, hem de cercar la proximitat, la complicitat i la connexió social. Hem de treballar amb humilitat, ni som els millors ni cal, convençuts que amb els nostre treball podem ajudar i molt a canviar les coses. Un treball que hem d’estendre a tots els àmbits de la vida política i social de Mataró. Al govern, al partit, a la ciutat i ben lluny de tentacions leninistes. Es tracta de ser útils per canviar les coses, per millorar-les.

Del nostre treball i esforç s’han de beneficiar les classes popular i mitjanes, els treballadors i els emprenedors, la gent que genera ocupació i riquesa amb el seu treball. Els socialistes volem continuar canviant les coses perquè ideològicament estem obligats i perquè de forma reiterada la ciutadania ens ha atorgat la seva confiança. Aquesta és la nostra responsabilitat política i ho podem fer.

Bona feina i bon Congrés.

Extracte de la meva intervenció, aquest matí, al Congrés del PSC de Mataró

La ciutat que sap on va -3-

La ciutat que sap on va -2-

La ciutat que sap on va -1-

Foto flirck "La ciutat que sap on va"

L’atapeït dia d’ahir encara em va deixar temps, un quart justet, per obrir l’acte de presentació de les ponències del 3r Congrés del PSC de Mataró: La ciutat que sap on va.

Vaig celebrar el títol. Perquè confio plenament en la ciutat i en els ciutadans i ciutadanes. Davant dels que parlen de ciutat grisa, adormida i fins i tot segrestada, mantinc integra la meva convicció sobre la capacitat d’aquesta ciutat, més enllà del govern i del propi partit, en superar els reptes que té al davant. Una ciutat viva dinàmica, desperta, inquieta i crítica que sap on va.

Però també confio en la capacitat del PSC de continuar connectant profundament amb els anhels i interessos dels mataronins i mataronines, amb aquells que jo sempre anomeno “la nostra gent”. No perquè siguin militants, simpatitzants o votants socialistes, sinó per que són la gent als que ens devem: les classes popular i mitja, la gent senzilla i treballadora, la gent que s’esforça per tirar endavant a casa, a la feina, a l’escola, la gent honesta. Aquesta són la nostra gent i pels que, amb errors i encerts, treballem.

El Congrés que ara es presenta ha de servir, lluny del “quítate tu, que me pongo yo” que practiquen d’altres, per discutir i debatre críticament les nostres propostes i les nostres actuacions, per renovar les idees i els discursos, però sobretot per reafirmar la nostra capacitat de connexió amb la gent, amb els que són com nosaltres. Aquesta és la nostra força i la nostra vocació.

La ponència marc que es presenta ha de tenir aquesta capacitat crítica, analítica i de propostes útils per la ciutadania. La podeu veure sencera en aquesta web i també la manera de presentar esmenes.

+ Útils x El Maresme

Més útils pel Maresme, escrit amb el llenguatge críptic del missatges de mòbil, però un bon lema pel 5è Congrés del PSC del Maresme.

Més útils, perquè un partit amb voluntat de govern i amb unes enormes, per voluntat popular, responsabilitats de governar. Mai els socialistes del Maresme havien tingut tanta capacitat de govern. En els ajuntaments, en la diputació, en el parlament, en el congrés. I això comporta una enorme responsabilitat. La de no defraudar els ciutadans i ciutadanes que ens han atorgat tota aquesta capacitat i sobretot la de ser útils als ciutadans i ciutadanes. Amb voluntat de canviar les coses, de millorar-les, d’ajudar a resoldre els problemes que afecten la ciutadania.

I més útils pel Maresme. En un moment molt important per la comarca, en el que ens juguem una bona part del nostre futur immediat. Els canvis socials i econòmics, l’encaix territorial, la cohesió de la comarca, demanen idees clares i la presa de decisions valentes.

Treballar per canviar les coses

Foto Ramon Bassas

Escriure d’en Santi sense en Santi és prou complicat. Ho és per la dificultat de passar les ratlles entre realitats, records i emocions que es barregen contínuament. Recupero el text que vaig escriure, ara farà un any, amb motiu de la seva mort:

“Avui ha estat un dia especialment dur. La mort d’en Santi Ortego, malgrat no sorprendre’ns, ens ha colpejat durament. Sabíem de la gravetat de la seva malaltia, però també de la seva tossuda resistència, del “jo trencaré les estadístiques” que ens deia sovint.

Vaig conèixer en Santi fa molts anys, a l’escola Camí del Mig quan començà a portar les seves filles. Ell, i sobretot la Coral, s’integraren ràpidament en l’associació de mares i pares. Després l’he tractat molt més a fons, a l’escola universitària politècnica, al PSC. Llargues xerrades sobre temes ben diversos. La seva innata curiositat per les coses, el rigor de les dades l’obsessionava i sovint treia una llibreteta plena de notes, les lectures acumulades (havia viscut ben a prop de la plaça de Santa Anna i la biblioteca era el seu hàbitat des de ben jove), la preocupació pel progrés tècnic amb perspectiva humanista. Ho saben bé els seus companys de l’escola, del partit, de tertúlia a Televisió de Mataró, els alumnes, els amics i sobretot la seva família.

En Santi era una excel·lent persona, treballador incansable, de fermes conviccions personals i de compromís social inqüestionable. Darrera seu deixa un record inesborrable en molta gent que l’havia conegut i tractat. El trobarem a faltar, però farem allò que a ell sempre li agradava: treballar per canviar les coses. Avui tenim un altre motiu per seguir entestats en el treball per la gent, per la ciutat i pel país.”

Amb la perspectiva que dona el temps, i amb totes les coses que ens han passat durant aquests mesos, no puc sinó reafirmar-me en les meves reflexions fetes sota el cop sentimental de la seva mort. Un llarg any en el que moltes de les coses en les que en Santi creia han tirat endavant. La família, sobreposant-se al dolor, i continuant endavant amb la mateixa decisió. La ciutat entestada en un profund canvi socioeconòmic que ens presenta reptes que estem convertint en oportunitats. El Tecnocampus, un projecte en el que va participar des del començament, apurant etapes per convertir-se en un motor de canvi de l’economia de la ciutat i de la comarca. El Front Marítim en plena transformació. Les noves infraestructures ferroviàries –una qüestió que l’interessava especialment- començant a dibuixar-se en els plànols. La TDT pública, sobre la que havíem parlat llargament, emetent des de fa mesos. El país, malgrat la conjuntura desfavorable, abocat a avenços polítics, socials i econòmics per guanyar el futur.

Ens agradaria saber que pensaria en Santi de l’actual situació econòmica, de la qüestió energètica, dels conflictes mundials, de l’avenç tecnològic. Ens agradaria escoltar el seus ben documentats arguments, valorar les seves anàlisis, discutir les seves propostes. Fer-ho, com li agradava, tot caminant pels carrers de la ciutat, amb el seu posat d’home tranquil, respectuós, però convençut. De ben segur que tots plegats seríem intel·lectualment una mica més rics, més savis, més humans.

Desgraciadament en Santi no va trencar les estadístiques però ens va encomanar una bona dosi de la seva capacitat per creure que les coses es poden canviar i cal canviar-les. Ara el recordem, però sobretot ara reafirmem el compromís mutu de seguir treballant per canviar el món.

Text de l'escrit que vaig fer pel llibre homenatge a en Santi Ortego que ha publicat el PSC de Mataró.

Crònica gironina

Foto Quico Melero

Quan aquest cap de setmana pujava cap a Girona, amb el Pirineu nevat al fons i les arbredes del Vallès i de La Selva d’un daurat madur, pensava en les circumstàncies polítiques en la que es celebrarà la VI Conferència política del PSC. En una setmana marcada per la conferència de l’Artur Mas, una conferència que serà coneguda com la de l’ambigüitat, els socialistes ens tanquem a parlar dels problemes dels ciutadans i les ciutadanes. Les infraestructures, l’habitatge i la convivència han centrat el debat d’aquest fi de setmana a Girona. Uns intenten recuperar la centralitat política i només aconsegueixen insistir en la seva deriva cap a enlloc. Altres sense massa soroll tornem a tirar del carro.

Les conferències polítiques del PSC són, en paraules de l’Ernest Maragall, una demostració del risc a pensar en veu alta que els socialistes assumim sense cap por. I per això els centenars d’esmenes als documents marc s’han pogut debatre amb intensitat i passió, per acabar tenint unes ponències votades per unanimitat. Ponències valents, riques, que aporten solucions i assumeixen responsabilitats.

Però els actes polítics serveixen també per visualitzar voluntats polítiques, per copsar els estats d’ànims i per enviar missatges a la ciutadania. I la Conferència de Girona no podia ser una excepció. Així ens ha servit per confirmar, el que alguns mitjans ja titulaven com el secret més mal guardat, la disponibilitat de la Carme Chacón a encapçalar la candidatura del PSC per les properes eleccions del mes de març. Va estar contundent ahir la ministra Chacón, sense embuts en reivindicar el treball del govern Zapatero, reconeixent els errors comesos, però posant l’èmfasi en la tasca d’impuls democràtic, de compromís social, de progrés econòmic i d’articulació territorial. Va aconseguir emocionar a molts dels assistents posant en el seu discurs suficient sentiment i passió. Un discurs per llegir amb calma.

Quan després de les intervencions d’en Jordi Hereu i del president Montilla, els centenars de participants hem travessat la Devesa camí de casa ho fèiem ben convençuts de les paraules d’en Miquel Iceta: forts i units al servei de Catalunya.

Idealisme, realitat i sentiments

Ahir va ser un dia difícil i avui ha estat un dia complicat. Ho han estat perquè les tres esferes vitals en les que em moc a nivell personal i també polític es barregen amb més intensitat que mai. Sóc dels que penso que les persones no estem fets de compartiments estancs, de fet alguna vegada meu sentit desqualificar la teoria dels barrets (ja sabeu ara vaig d’això, ara em canvio el barret i parlo com a tal, ...). Les persones no som calaixeres per anar obrint i tancar calaixos. Som, tots i cadascú de nosaltres i no només els d’algun partit polític, com som. Fruit de moltes casualitats, de moltes circumstàncies, de moltes voluntats. Així, barrejades, foses i refoses per acabar configurant un magma del que sortiran conviccions fortes i concrecions i actituds decidides. Fortes i decidides però flexibles i evolutives. Perquè som com som, però nop sempre hem estat ni serem igual. Perquè crec en el dogma que estructura, però no en el dogma que esterilitza intel·lectualment. Perquè crec en el canon, també en política, que organitza la ment, però crec radicalment en el constructivisme que permet l’evolució de les idees i la creativitat.

Parlava de tres esferes per a mi importants. Ho són les idees, la realitat i els sentiments. I ho són associades a alguns conceptes també imprescindibles per la meva manera de veure, entendre i interaccionar amb el món. A les idees, a l’idealisme, hi associo la fidelitat als principis bàsics que fan que em defineixi com crec que sóc. Treballador, de nissaga de treballadors, empeltat pels vells (que no antics) ideals de la justícia, de la llibertat, de la fraternitat de la igualtat. Els ideals que em permeten fixar el destí, saber on vaig.

A la realitat hi associo la racionalitat i el treball, l’obligació de canviar les coses, de millorar-les, de caminar cap els ideals, però sabent on som, que ens juguem i per tant que convé fer que ens acosti més efectivament als ideals. La realitat, les realitats, que m’obliguen a disposar de carta de navegació, a estar atent als esculls i a aprendre a superar-los per arribar al destí.

Als sentiments hi associo la lleialtat a les persones. La fidelitat a les idees, la lleialtat a les persones. Els sentiments poden, o no expressar-se públicament i amb notorietat, o no. Ja em coneixeu sabeu que sóc dels que no els hi costa gaire. Però per damunt de com s’expressen hi ha el fet de la seva existència. Són previs a la seva expressió. I tots sabem intuir quan existeixen, quan hi son, quan serveixen per establir llaços entre les persones, que poden ser invisibles però que poden ser molt més superiors que els llaços de les racionalitats i fins i tot que els de les idees. Els sentiments que m’uneixen als companys del banc per remar amb més força i convicció.

A la fi combinant sàviament les tres esferes, posant l’èmfasi en una o altra en el moment adequat, avancem. Com a persones, com a col·lectius, com a pobles. Podeu pensar que a què ve aquesta història, avui i aquí. Doncs avui perquè toca parlar de nosaltres, de cadascú de nosaltres. I aquí perquè nosaltres som fidels, realistes i lleials.

Perquè com diria el Maragall de Polònia: que cabrons! Visca Catalunya i visca el socialisme.

Recull de la meva intervenció aquest vespre a la III Escola de Formació "Remigi Herrero" de la JSC de Mataró

Ha valgut la pena

Quan es reuneix un grup de gent del PSC, sempre he dit, que tenim una de les millors fotografies de la ciutat i del país. Pel que som i pel representem. Gent diversa, d’origen geogràfic i social diferent i amb trajectòries vitals molt dispars. També pel que representem, gent normal amb interessos absolutament corrents i compartits amb milers i milers de conciutadans. I en aquesta diversitat i normalitat es troba l’autentica força dels socialistes a Catalunya. El que ens fa un partit transversal, indispensable en la política catalana, amb profundes arrels en la quotidianitat dels catalans i les catalanes, amb profund coneixement de les seves preocupacions i anhels. Els socialistes catalans ens assemblem a la gent perquè som com la gent.

Els quatre companys que avui homenatgem són un exemple ben palpable d’aquesta transversalitat i normalitat. Catalans d’origen o d’adopció, en tot cas catalans per voluntat i decisió pròpia, per compromís amb els país i amb la seva gent. En Rafael, l’Ana, l’Antonio i en Josep han tingut vides diferents. Cadascuna d’elles en donaria per omplir pàgines i pàgines de records, anècdotes. Des dels despatxos dels ministeris fins els tallers, la botiga o els carrers de Mataró.

Sempre, però, de forma perenne, tossuda, invencible, present en tots quatre la voluntat i la lluita pel progrés del país, de la gent, per la llibertat i la justícia. Pel socialisme que es forja dia a dia, en les coses quotidianes de la família, del carrer, del barri o de la ciutat. Però també del socialisme que esdevé motor d’alliberament col·lectiu, de reivindicació permanent de millores socials, Encara que això comporti renúncies, que faci assumir compromisos arriscats, que representi mullar-s’hi quan el més còmode es restar al marge, que s’esdevingui incòmode.

Però també comporta satisfaccions quan al llarg de la vida es veu com el país avança, com la gent viu millor, com l’educació i la salut esdevenen universals, com milloren, en definitiva, les condicions de vida dels treballadors i les treballadores. Com s’assoleixen somnis i ens plantegem nous reptes de futur. Com el socialisme es renova en idees i en persones, però manté intacte el seu objectiu final de la recerca de la felicitat dels humans.

Ara, doncs, amb la perspectiva que dona els llargs anys viscuts, les vicissituds passades, el camí recorregut, es pot fer balanç personal i col·lectiu. Sabedors d’haver estat protagonistes en primera fila del progrés de Mataró, del progrés dels mataronins i mataronines i dels catalans i catalanes. Sabedors que el treball, la lluita, fins i tot el patiment han valgut la pena.

Gràcies companys i companya pel vostre treball i sobretot pel vostre exemple.

Text del meu escrit al llibret d’homenatge als quatre companys del PSC que em celebrat aquesta nit.