Ja vaig dir el dia de la presentació de les ponències d’aquest Congrés que m’agradava el lema: La ciutat que sap on va!. Perquè més enllà dels governs i dels partits polítics, la ciutadania sap on va. I sap que en un moment històric com el que estem vivim cal prendre decisions i anar endavant.
Els profunds canvis estructurals que ens han afectat, canvis socials, demogràfics, econòmics i la conjuntura actual de crisi ens obliga a prendre decisions en clau estratègica. Lluny de la tàctica del caragol, que reclamen alguns, i que consisteix en arraulir-se dins de la closca i esperar que escampi. Una tàctica que a més ve a posar de manifest una absoluta manca d’idees estratègiques com prou bé s’han entestat en demostrar aquests dies en els debats pressupostaris.
Estem prenent aquestes decisions estratègiques. El propi pressupost de l’Ajuntament pel 2009 (important, ajustat, auster, ambiciós i participat) és una aposta en aquest sentit. En un moment de forta crisi l’administració local continua estirant del carro i ho fa amb energies renovades i amb més recursos que ens han estat proveïts pel govern d’Espanya.
Però les apostes estratègiques són moltes. L’aposta metropolitana explicitada en la nostra activa presència en els debats de l’ordenació territorial, de la mobilitat, de la sostenibilitat, de l’economia. L’aposta comarcal, amb una capitalitat que volen exercir sense complexes, amb la generositat que faci falta, però amb la voluntat de ser decisius pel futur del Maresme. L’aposta per la innovació, amb projectes tan significatius com el Tecnocampus o la TDT. La ciutat oberta versus la ciutat tancada.
Però per damunt de tot l’aposta per la ciutadania, pels mataronins i les mataronines. L’aposta per la cohesió social que esdevé el gran objectiu. Quan dic allò de “que tot Mataró sigui Mataró” vull resumir el fet que no podem permetre’ns cap mena de segregació social o territorial a la nostra ciutat.
I en aquest panorama quin paper ha de jugar el PSC?. Som, i perquè els ciutadans ho han volgut així, la principal força política i de govern. Tenim la responsabilitat de governar la ciutat, el país i l’estat. I estic convençut que ho hem de fer a partir dels nostres principis ideològics, oberts i sense sectarismes, que conformen l’embigat que sosté el nostre projecte polític. Administrar, gestionar ho pot fer tothom però per governar en clau de progrés i de justícia social calen fonaments ideològics sòlids i nosaltres els tenim.
Com ha partit, com a militants, hem de cercar la proximitat, la complicitat i la connexió social. Hem de treballar amb humilitat, ni som els millors ni cal, convençuts que amb els nostre treball podem ajudar i molt a canviar les coses. Un treball que hem d’estendre a tots els àmbits de la vida política i social de Mataró. Al govern, al partit, a la ciutat i ben lluny de tentacions leninistes. Es tracta de ser útils per canviar les coses, per millorar-les.
Del nostre treball i esforç s’han de beneficiar les classes popular i mitjanes, els treballadors i els emprenedors, la gent que genera ocupació i riquesa amb el seu treball. Els socialistes volem continuar canviant les coses perquè ideològicament estem obligats i perquè de forma reiterada la ciutadania ens ha atorgat la seva confiança. Aquesta és la nostra responsabilitat política i ho podem fer.
Bona feina i bon Congrés.
Extracte de la meva intervenció, aquest matí, al Congrés del PSC de Mataró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada