“Mataró, de dalt la serra fins a baix a mar. Del verd dels arbres als blaus de l’aigua.”
Amb aquestes frases acabava el pròleg que vaig escriure pel llibre “Mataró, verd i blau” que l’Ajuntament de Mataró va publicar l’any 2006. Situava l’espai vital mataroní entre la serralada litoral i el mar. Però com acostuma a passar sempre hi ha gent que va més lluny, en aquest cas més a fons, i els límits els posen més enllà. Per això no els hi cal anar a l’altre extrem del món, ni viatjar a països exòtics. Tot el contrari, com aquell qui diu a la porta de casa, només submergint el cap sot les aigües blaves del nostre mar i descobrir paisatges inèdits i espècies desconegudes.
És el que han fet durant aquests cinquanta anys la gent de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró. Des dels difícils inicis dels anys cinquanta fins l’actualitat. Pescant, submergint imatges de Les Santes, fotografiant, cartografiant l’alguer, netejant els fons marins, estudiant peixos i ocells. Sempre amb la curiositat extrema del que vol anar més lluny i amb el respecte més absolut per un medi, el marí, en el que saben perfectament que només estem com a convidats. Estenen la seva curiositat a tots els mars del món, però tornant sempre a aquest petit mar, la nostra Mediterrània, bressol de cultures.
Un mar domèstic, solcat des de temps immemorials per tot tipus de mariners, però que conserva preciosos tresors submarins com l’alguer de Mataró. El prat de posidònies que, com el caràcter de la ciutat, ha estat secularment ocult i desconegut per la majoria de mataronins i mataronines. El treball dels submarinistes de l’SPAS ha contribuït al seu coneixement i a la seva conservació. El llibre que teniu a les mans vol precisament mostrar-nos tots aquests tresors, fer-los visibles per tothom.
Cinquanta anys d’història d’una entitat que es referent ciutadà i de país. Una història, com la de Mataró, estretament lligada al mar. De dalt de la serra al fons del mar.
Cinquanta anys sota el mar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada