Treballar per canviar les coses

Foto Ramon Bassas

Escriure d’en Santi sense en Santi és prou complicat. Ho és per la dificultat de passar les ratlles entre realitats, records i emocions que es barregen contínuament. Recupero el text que vaig escriure, ara farà un any, amb motiu de la seva mort:

“Avui ha estat un dia especialment dur. La mort d’en Santi Ortego, malgrat no sorprendre’ns, ens ha colpejat durament. Sabíem de la gravetat de la seva malaltia, però també de la seva tossuda resistència, del “jo trencaré les estadístiques” que ens deia sovint.

Vaig conèixer en Santi fa molts anys, a l’escola Camí del Mig quan començà a portar les seves filles. Ell, i sobretot la Coral, s’integraren ràpidament en l’associació de mares i pares. Després l’he tractat molt més a fons, a l’escola universitària politècnica, al PSC. Llargues xerrades sobre temes ben diversos. La seva innata curiositat per les coses, el rigor de les dades l’obsessionava i sovint treia una llibreteta plena de notes, les lectures acumulades (havia viscut ben a prop de la plaça de Santa Anna i la biblioteca era el seu hàbitat des de ben jove), la preocupació pel progrés tècnic amb perspectiva humanista. Ho saben bé els seus companys de l’escola, del partit, de tertúlia a Televisió de Mataró, els alumnes, els amics i sobretot la seva família.

En Santi era una excel·lent persona, treballador incansable, de fermes conviccions personals i de compromís social inqüestionable. Darrera seu deixa un record inesborrable en molta gent que l’havia conegut i tractat. El trobarem a faltar, però farem allò que a ell sempre li agradava: treballar per canviar les coses. Avui tenim un altre motiu per seguir entestats en el treball per la gent, per la ciutat i pel país.”

Amb la perspectiva que dona el temps, i amb totes les coses que ens han passat durant aquests mesos, no puc sinó reafirmar-me en les meves reflexions fetes sota el cop sentimental de la seva mort. Un llarg any en el que moltes de les coses en les que en Santi creia han tirat endavant. La família, sobreposant-se al dolor, i continuant endavant amb la mateixa decisió. La ciutat entestada en un profund canvi socioeconòmic que ens presenta reptes que estem convertint en oportunitats. El Tecnocampus, un projecte en el que va participar des del començament, apurant etapes per convertir-se en un motor de canvi de l’economia de la ciutat i de la comarca. El Front Marítim en plena transformació. Les noves infraestructures ferroviàries –una qüestió que l’interessava especialment- començant a dibuixar-se en els plànols. La TDT pública, sobre la que havíem parlat llargament, emetent des de fa mesos. El país, malgrat la conjuntura desfavorable, abocat a avenços polítics, socials i econòmics per guanyar el futur.

Ens agradaria saber que pensaria en Santi de l’actual situació econòmica, de la qüestió energètica, dels conflictes mundials, de l’avenç tecnològic. Ens agradaria escoltar el seus ben documentats arguments, valorar les seves anàlisis, discutir les seves propostes. Fer-ho, com li agradava, tot caminant pels carrers de la ciutat, amb el seu posat d’home tranquil, respectuós, però convençut. De ben segur que tots plegats seríem intel·lectualment una mica més rics, més savis, més humans.

Desgraciadament en Santi no va trencar les estadístiques però ens va encomanar una bona dosi de la seva capacitat per creure que les coses es poden canviar i cal canviar-les. Ara el recordem, però sobretot ara reafirmem el compromís mutu de seguir treballant per canviar el món.

Text de l'escrit que vaig fer pel llibre homenatge a en Santi Ortego que ha publicat el PSC de Mataró.