Foto Joan G. Jané
Amb ben poques paraules es poden resumir el que han estat aquests vint-i-cinc anys de la Coral Primavera per la Pau: cantant per la pau.
Vint-i-cinc anys cantant. En català, en castellà, en euskera, demostrant que les llengües serveixen per trametre vivències, bellesa. I que amb la música es poden expressar els sentiments més profunds que ens mouen com a persones. Cantates, cançons de bressol, música popular, poemes musicats, han format part del repertori que la coral Primavera per la Pau ens ha cantat, i moltes vegades ens ha fet cantar, durant tots aquests anys .
I compromís. Molt més enllà de la bellesa del cant, el compromís amb la pau, amb la justícia i amb la llibertat. Perquè han estat vint-i-cinc anys cantant per la pau. I si bé les veus i la música no han parat els conflictes, almenys ens han recordat dia a dia el deure de cadascun de nosaltres en la construcció solidària de la pau.
La coral va néixer per commemorar l’assassinat del president Allende i per denunciar l’opressió i la violència del règim de Pinochet. I ho va fer amb la Cantata de Santa Maria d’Iquique, un cant per denunciar la violència contra els treballadors que desgraciadament no ha perdut actualitat i és un reflex dels conflictes que assolen el món. Conflictes propers com el dels Balcans, el Càucas o Palestina. D’altres més llunyans com els de l’Àfrica, Amèrica o l’Irak. Conflictes entre persones, en els que el patiment esdevé factor comú i la injustícia moneda corrent.
Tan de bo arribi el dia en que les cançons només siguin útils per la seva bellesa, el dia en el que no calgui denunciar res ni reclamar pau, llibertat o justícia. Mentre això no passi no podem restar callats. Cadascú com sàpiga. Afortunats els que ho podem fer com, Primavera per la Pau, cantant. Com han fet durant aquests vint-i-cinc anys en els que s’ha convertit en tot un referent musical, i el que és més important, solidari i democràtic.
Moltes felicitats per aquest aniversari i moltes gràcies per tantes coses.
Amb ben poques paraules es poden resumir el que han estat aquests vint-i-cinc anys de la Coral Primavera per la Pau: cantant per la pau.
Vint-i-cinc anys cantant. En català, en castellà, en euskera, demostrant que les llengües serveixen per trametre vivències, bellesa. I que amb la música es poden expressar els sentiments més profunds que ens mouen com a persones. Cantates, cançons de bressol, música popular, poemes musicats, han format part del repertori que la coral Primavera per la Pau ens ha cantat, i moltes vegades ens ha fet cantar, durant tots aquests anys .
I compromís. Molt més enllà de la bellesa del cant, el compromís amb la pau, amb la justícia i amb la llibertat. Perquè han estat vint-i-cinc anys cantant per la pau. I si bé les veus i la música no han parat els conflictes, almenys ens han recordat dia a dia el deure de cadascun de nosaltres en la construcció solidària de la pau.
La coral va néixer per commemorar l’assassinat del president Allende i per denunciar l’opressió i la violència del règim de Pinochet. I ho va fer amb la Cantata de Santa Maria d’Iquique, un cant per denunciar la violència contra els treballadors que desgraciadament no ha perdut actualitat i és un reflex dels conflictes que assolen el món. Conflictes propers com el dels Balcans, el Càucas o Palestina. D’altres més llunyans com els de l’Àfrica, Amèrica o l’Irak. Conflictes entre persones, en els que el patiment esdevé factor comú i la injustícia moneda corrent.
Tan de bo arribi el dia en que les cançons només siguin útils per la seva bellesa, el dia en el que no calgui denunciar res ni reclamar pau, llibertat o justícia. Mentre això no passi no podem restar callats. Cadascú com sàpiga. Afortunats els que ho podem fer com, Primavera per la Pau, cantant. Com han fet durant aquests vint-i-cinc anys en els que s’ha convertit en tot un referent musical, i el que és més important, solidari i democràtic.
Moltes felicitats per aquest aniversari i moltes gràcies per tantes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada