“Caminar és la primera cosa que un nen vol fer i l'última a la qual una persona gran desitja renunciar. Caminar és l´exercici que no necessita un gimnàs. És la prescripció sense medicina, el control de pes sense dieta i el cosmètic que no es pot trobar a una farmàcia. És el tranquil·litzant sense pastilles, la teràpia sense un psicoanalista i l´oci que no costa un cèntim. A més a més, no contamina, consumeix pocs recursos naturals i és altament eficient. Caminar és convenient, no necessita equipament especial, és autoregulable i intrínsecament segur. Caminar és tan natural com respirar.”
Aquests paraules de John Butcher, Fundador del Walk21, defineixen molt bé l’esperit del moviment en defensa dels vianants i que aquest dies celebren el seu 9è Congrés Internacional a Barcelona. La Carta Internacional per Caminar és el document que millor recull l’esperit del moviment.
A casa nostra existeix una llarga tradició d’aquest tipus de moviment amb associacions com Catalunya Camina que fa anys treballa aquest temes i que participa activament en el disseny de les polítiques de mobilitat de les nostres ciutats, viles i pobles. Ole Thorson, amb les seves característiques “pajaritas”, és la cara més coneguda de tot aquest moviment al nostre país.
El congrés de Barcelona està servint, més enllà de fàcils i tòpics reculls de fotografies en alguns diaris, per fer balanç de la situació i dissenyar noves polítiques vinculades amb la mobilitat a peu. A l’hora de fer balanç de la situació s’han de destacar els avenços fets en els darrers anys, la generalització, tan criticades al principi per alguns i tan demandades actualment, d’àrees exclusives per a vianants, la pacificació del trànsit amb àrees 30 o la millora indubtable de l’accessibilitat de les ciutats. Nous debats, com la relació entre vianants i ciclistes a les ciutats, apareixen en l’agenda de treball i encara queden moltes qüestions per resoldre i molts detalls per polir. Però l’esperit del Walk 21 ha estat plenament assumit per la ciutadania i les administracions públiques estem obligats a donar-ne resposta impulsant mesures que afavoreixin els vianants.
El congrés de Barcelona està servint, més enllà de fàcils i tòpics reculls de fotografies en alguns diaris, per fer balanç de la situació i dissenyar noves polítiques vinculades amb la mobilitat a peu. A l’hora de fer balanç de la situació s’han de destacar els avenços fets en els darrers anys, la generalització, tan criticades al principi per alguns i tan demandades actualment, d’àrees exclusives per a vianants, la pacificació del trànsit amb àrees 30 o la millora indubtable de l’accessibilitat de les ciutats. Nous debats, com la relació entre vianants i ciclistes a les ciutats, apareixen en l’agenda de treball i encara queden moltes qüestions per resoldre i molts detalls per polir. Però l’esperit del Walk 21 ha estat plenament assumit per la ciutadania i les administracions públiques estem obligats a donar-ne resposta impulsant mesures que afavoreixin els vianants.
A les paraules de Butcher caldria afegir una dada inqüestionable: la majoria de desplaçaments a les nostres ciutats es fan a peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada